UN MUNT DE RUNES

De mica en mica, sense el més mínim escrúpol, estan enderrocant el nostre passat, cada casa o edifici que enderroquen, és una part del nostre patrimoni, de la nostra memòria, que perdem de manera irremeiable. I ens ho hem d'agafar tal com ve, i per més que s’intenti no hi ha res a fer, els monstres d’acer amb dents de ferro ho enderroquen tot i on hi havia un grup de cases angleses, apareix un bloc de pisos sense balcons i amb la Botiga de proximitat 24h del Paqui de torn, als baixos incorporada. Potser per això Bancs i Caixes mantenen i restauren alguns edificis singulars que és tot el que quedarà del nostre passat. I això el que aconsegueix amb l'ajuda de les mateixes franquícies a totes les ciutats, és que cada vegada aquestes siguin més iguals i perdin així, a banda d'encant, gran part de la seva personalitat que les feia diferents les unes de les altres. La mediocritat uniforme no és tan sols en les persones, també ha arribat a les ciutats. 

.

L'escola de les monges Paules on anava de petit 'la Casa de la Caritat' a la Plaça Marcet, ara és la 'Plaça de les dones del tèxtil'. La casa on vaig viure de petit a la Via Massagué, 77, és ara una Perfumeria amb pisos al damunt. El Col·legi de Cal Sr. Vall al carrer de les Paus tampoc existeix, com tampoc existeix l'Acadèmia del Sr. Caldes al carrer Josep Renom on estudiava el Batxillerat. No en queda res tampoc de 'Els Campos' on vaig començar a anar a ballar amb les minyones, o el complex esportiu de l'Arraona on jugava a hoquei. Tampoc existeix a Sant Feliu de Codines la casa dels avis on vaig néixer.

.
Tot forma part d'un passat que només puc rememorar mentalment, però no visualitzar, atès ja no existeix. Hi he pensat arran de l'esfondrament diumenge de part de la façana d'un edifici del carrer de la Rosa, 8,  El succés es va produir a l’immoble situat sobre l’antiga merceria Homedes.

A vegades penso que el meu passat no és més que un munt de runes.

QUAN LA PÀTRIA ÉS UN MUNT DE RUNES

El diari El País aportava diumenge el testimoni d’un ciutadà gazià, de 48 anys, que va trigar dues hores a reconèixer casa seva, al barri de Khan Iunis. La va descobrir en una de les moltes muntanyes de runa, gràcies a unes portes de color que ell mateix havia pintat. L’home es va limitar a dir: “La runa és part de la nostra pàtria, a la qual no renunciarem mai”.

Per a Muhammad Dwahreh, que és el nom del gazià que va trobar casa seva enmig del no-res, la pàtria pot ser un munt de runa. En el fons, per a ell, com per a tants gazians que ho han perdut tot, la runa és el lloc on es trobava bé, on se sentia lliure, on era la seva infantesa. Aquelles pedres entre les quals identificava les restes dels seus mobles eren un signe d’esperança. L’esperança de reconstruir no només el seu habitatge, sinó també la seva pròpia història. I la del seu país. En aquest sentit, era l’engrut de què parlava Cioran, el que uneix coses que formen part de la memòria personal i col·lectiva, que no deixa de ser una manera d’entendre la pàtria.

Almenys, els gazians han evitat la diàspora, però el que era un país és un camp de ruïnes

Els gazians que han resistit la matança van descobrint que el seu país és un camp de runa inacabable. Aquest diari ho avaluava en 61 mi­lions de tones de destrucció. El 78% dels edificis de la franja estan fets malbé. Ningú no sap quant trigarà Gaza a reconstruir-se, ni tan sols si serà possible.

Donald Trump pensa que aquest serà un gran negoci per al seu país i la seva gent. Però, malgrat tot, hem d’agrair al president nord-americà que hagi aconseguit que Netanyahu hagi afluixat. El seu exèrcit s’ha retirat de la meitat de la franja, i ja no retronen les bombes.

No hi pot haver més incògnites per als palestins de la franja, però hi ha una veritat inqüestionable: no se’ls ha condemnat a la diàspora com el Govern israelià pretenia. Aquesta és la seva única victòria. Almenys nosaltres podrem dormir millor, sense haver de suportar les imatges insuportables d’una matança que semblava inacabable. Encara que jo esperaria un temps a veure com es desenvolupa aquesta pau que no sembla hagi de ser duradora com pregona Trump.