Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas - Pablo Neruda
La meva vella obsessió: trencar amb tot, retirar-me a una cova ... Ai! Si no temés tant el fred, sé que ajuntaria prou coratge per abandonar-ho tot ... Aquesta debilitat m'aplatana i m'empeny a tots els compromisos... deia Cioran, i a propòsit d'ell és del que vull parlar: de la solitud, de la que tant n'abomina en general la gent i que a mi m'agrada, és més, com Cioran l'anhelo, potser perquè no acabo d'entendre'm amb els altres homínids en general, fins i tot els més propers, o per què durant molts anys de viatge per tot Espanya estic acostumat a estar sol, o relativament sol. Dic relativament, i m'explicaré... de dia mentre la Nuri va amunt i avall traient una pols inexistent al pis o fregant un terra net, jo estic al meu cubicle, amb l'ordinador i la meva música - sol -, falsament sol, car un simple crit, un senyal, fa que desaparegui la meva solitud, que recupero educadament instants després, i és aquesta una solitud a la inversa: podríem dir que és una solitud acompanyada, on cadascú és a casa seva sense barrejar-se. Sempre a punt d'escoltar o comunicar-se.
És possible que m'agradi la solitud perquè m'atabalen les masses, si em voleu posar nerviós, deixeu-me al bell mig d'un gran centre comercial curull de gent, tinc comprovat - prou ho sap la Nuri quan anem al Baricentro - que soc incapaç d'aguantar més de 25/30 minuts sense que em sobrevingui un atac d'histèria relativa, o sia, que soc capaç més o menys de controlar-me, però em costa. El més important de la soledat, és que et dona molt de temps, molt de temps per pensar, per raonar, per escriure, per rumiar o simplement per a un 'laissez faire' indolent a la manera del poema de Vita Beata de Gil de Biedma. Reivindico la soledat com a defensa de la intrusió dels altres en la vida d'un, una intrusió que en la majoria dels casos, més que alleujar, molesta. Ho deia en un vell poema...
Solitud, fidel companya
amiga fa molt de temps
no et facis l'estranya,
saps que em tens.
