English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

Catalana de l'any

No ha estat Català, ha estat Catalana, tot i que en dir-se Neus Català pot comfondre, peró no entenc lo de l'any, no era aquest l'objectiu del premi, a aquesta senyora li habien d'haver fet un reconeixement institucional més digne que un talk show carrincló a TV3 "la seva"
Enhorabona, a ella suposo si l'haurà complagut i s'ho mereix, i això és en el fons el que importa.

CATALÀ DE L’ANY


En Cuní que la caga nomes començar, la Melero vestida i maquillada com una “pepona” i l’orquestra de festa major fotent xivarri, i unes imatges d'un trofeu patètic. La cosa no comença doncs gaire bé. Com voleu que comenci bé un programa que el senyor que parla ho fa amb rar, que és aquell idioma que voldrien els puristes que parléssim. Déus, tot un país no pot parlar engolat i espero que a hores d’ara Joan Pere Viladecans estigui ja detingut per perpetrar el trofeu de marres. I ara, a banda, apareixerà en Cris Juanico assassinant impunement “portam a sa lluna” i altres “standards”...massa per a mi, i com em sembla que un any més no m’anomenaran català de l’any, i en canvi, ho podria ser el fiscal Mena, Si! Aquell que parla català amb els pagesos de Girona. Uff! mal rotllo.
Mentre, la Melero vestida i maquillada de pepona entra en el joc del SMS, que vol dir prendre el pél als qui truquen per aconseguir un automòbil, a banda que no son les 8.23 AM....(la noia del temps fent de periodista i la Otero al punt com sempre).... Per continuar amb l’espectacle l’Espartac entrevista una parella rústica amb corbata horrorosa incorporada.... Ara apareix en Monegal (desmadre en el geriàtrico). I en Pepe que encara és capaç de prestar-se al joc (via satèl·lit), menys mal que apareix en el vídeo fumant i parlant en castellà.... Ara qui apareix en un vídeo és en Lluís amb el gorret de llana amb el que hi dorm i tot...., en Mena, emprant el llenguatge clàssic dels d’allà per parlar dels d’aquí..., apareixen els del duo sacapuntas que em sembla son metges, i el personal aplaudeix.
Torna a aparèixer en Cuní i qui apareix també (oh! Sorpresa), T-R-I-C-I-C-L-E..., Ai senyor, son més previsibles que un dribbling del Ronaldinho, i començo a estar espantat, en qualsevol moment, donada la rusticitat de l'espectacle, encara apareixerà en Josep Maria Bachs, i com anuncien publicitat, aprofito per anar-me’n a dormir.........
Com acabarà un espectacle tan nostrat i fascinant com aquest, ja me n’assabentaré demà ....., o NO?


INSEGURETAT CIUTADANA


Ara que es parla tant de la inseguretat ciutadana, i que per començar se’ls hi hauria de dir als qui se’n queixen que potser han oblidat qui son, d’on venen, i que l’ésser humà al llarg de la seva història de per si no n’ha tingut mai de seguretat ciutadana, que el perill sempre és a la vora i que aixó forma part de les mancances de la espècie i el medi en el que es mou. Dit aixó, aquesta inseguretat no és culpa dels albanesos, ni dels kosovars, ni dels albano kosovars, ni dels romanesos, ni dels mossos d’esquadra, ni tan sols del Conseller Saura o l'Imma Mallol. No! l’únic culpable de la inseguretat ciutadana, és el “diner negre”. Ho dic seriosament, si no hi haguessin diners en circulació no tindrien raó de ser els robatoris. Fixem-nos que amb diners, la majoria de la gent paga nomes menudeses: l’esmorzar, el cafè, el tabac, el pa, però la gran majoria de pagaments es fan ja amb tarja, caldria doncs només estirar una miqueta més i seria MOLT FÀCIL suprimir definitivament el diner físicament, però ai las! I el “diner negre”,aquests bitllets de 500 € anomenats també “Bin Laden” per la seva dificultat en veure’ls. Aquests que empra’n immigrants sense papers i els hi paguen poc i en diner negre. Els sobresous de moltes empreses. Aquells nyaps que et fan a casa “sense IVA”. Aquell pis o caseta adossada que s’escriptura per un import inferior al que s’abona, aprofitant que el notari se’n va a prendre un cafè.
Aquests son els autèntics culpables de la inseguretat ciutadana i fins no eradiquem el diner de paper, no hi haurà res a fer. Coses de la mundialització, que no globalització, que és aquest últim un concepte anglófil.

aforisme del dia - Els críms petits son objecte de persecucions per part de gossos i policies. Els grans son objecte de reverència per part dels historiadors" Karl heinz Deschner.

"Jo també compro música en català!"


No se si hem estat del tot justos amb ell. Crec que no. Nomes vull deixar constància que a la Faràndula actuaren anys ençà ell i en Serrat. No havia vist mai l'Ovidi en directe, però us ben puc assegurar que no volia s'acabès la seva actuació, fins el punt que Serrat que actuava després (i mira que m'agrada el Nano) se'm va fer de segona fila, davant la força del directe de l'Ovidi.....i de na Teresa.

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ