En Cuní que la caga nomes començar, la Melero vestida i maquillada com una “pepona” i l’orquestra de festa major fotent xivarri, i unes imatges d'un trofeu patètic. La cosa no comença doncs gaire bé. Com voleu que comenci bé un programa que el senyor que parla ho fa amb rar, que és aquell idioma que voldrien els puristes que parléssim. Déus, tot un país no pot parlar engolat i espero que a hores d’ara Joan Pere Viladecans estigui ja detingut per perpetrar el trofeu de marres. I ara, a banda, apareixerà en Cris Juanico assassinant impunement “portam a sa lluna” i altres “standards”...massa per a mi, i com em sembla que un any més no m’anomenaran català de l’any, i en canvi, ho podria ser el fiscal Mena, Si! Aquell que parla català amb els pagesos de Girona. Uff! mal rotllo.
Mentre, la Melero vestida i maquillada de pepona entra en el joc del SMS, que vol dir prendre el pél als qui truquen per aconseguir un automòbil, a banda que no son les 8.23 AM....(la noia del temps fent de periodista i la Otero al punt com sempre).... Per continuar amb l’espectacle l’Espartac entrevista una parella rústica amb corbata horrorosa incorporada.... Ara apareix en Monegal (desmadre en el geriàtrico). I en Pepe que encara és capaç de prestar-se al joc (via satèl·lit), menys mal que apareix en el vídeo fumant i parlant en castellà.... Ara qui apareix en un vídeo és en Lluís amb el gorret de llana amb el que hi dorm i tot...., en Mena, emprant el llenguatge clàssic dels d’allà per parlar dels d’aquí..., apareixen els del duo sacapuntas que em sembla son metges, i el personal aplaudeix.
Torna a aparèixer en Cuní i qui apareix també (oh! Sorpresa), T-R-I-C-I-C-L-E..., Ai senyor, son més previsibles que un dribbling del Ronaldinho, i començo a estar espantat, en qualsevol moment, donada la rusticitat de l'espectacle, encara apareixerà en Josep Maria Bachs, i com anuncien publicitat, aprofito per anar-me’n a dormir.........
Com acabarà un espectacle tan nostrat i fascinant com aquest, ja me n’assabentaré demà ....., o NO?
Torna a aparèixer en Cuní i qui apareix també (oh! Sorpresa), T-R-I-C-I-C-L-E..., Ai senyor, son més previsibles que un dribbling del Ronaldinho, i començo a estar espantat, en qualsevol moment, donada la rusticitat de l'espectacle, encara apareixerà en Josep Maria Bachs, i com anuncien publicitat, aprofito per anar-me’n a dormir.........
Com acabarà un espectacle tan nostrat i fascinant com aquest, ja me n’assabentaré demà ....., o NO?
Publica un comentari a l'entrada