Vaig parlar d'aquest assumpte fa poc més d'un any. A ran d'un suposat estudi catosfèric de Llucià Borrás i Ascaso publicat a Mil dimonis i que el tal Llucià, sospitosament, s'assembla i molt al company blocaire, el Sr. Lluís Bosch l'he volgut recuperar, no per falta de material que sembla palès no és el meu problema, sinó per tornar a reblar en el tema, donat que segons què, a dia d'avui gràcies o per culpa de Sant Google ja no és possible. Vegeu la foto del suposat pròcer del Sr. Borras. i compareu. Deixo al vostre ull clínic la decissió de si vaig errat o estic encertat en el meu diagnòstic. Ah! i no consumeixo amanita phaloides, que quedi clar.
"Durant un parell de segles (que tampoc és tant de temps) només hi ha hagut dos tipus d’homínids (em nego a escriure homínids i hominides, com també ho faig amb làmpada i melmelada) els que creien en la Bíblia i els que no. Però al segle XXI ha sorgit una tercera via dintre dels homínids i amb una derivació bàsicament dins la societat occidental....els qui estan connectats a la xarxa i els que no. Aquesta tercera via dels que estan connectats a la Xarxa, ha descobert la nova Biblia del segle XXI, la Wiquipedia, "Wiki" pels amics, on es concentra el coneixement, el saber i tot i més.
"Durant un parell de segles (que tampoc és tant de temps) només hi ha hagut dos tipus d’homínids (em nego a escriure homínids i hominides, com també ho faig amb làmpada i melmelada) els que creien en la Bíblia i els que no. Però al segle XXI ha sorgit una tercera via dintre dels homínids i amb una derivació bàsicament dins la societat occidental....els qui estan connectats a la xarxa i els que no. Aquesta tercera via dels que estan connectats a la Xarxa, ha descobert la nova Biblia del segle XXI, la Wiquipedia, "Wiki" pels amics, on es concentra el coneixement, el saber i tot i més.
Que tiri la primera pedra qui no l'hagi consultada o hagi estat per a ell una referència on trobar informació. Però clar, la Wiqui és també un terreny abonat per escampar fal·làcies o manipular informació al gust, res de nou per cert, car tot l'anterior que he esmentat és també pura manipulació malgrat la gent s'ho cregués a ulls clucs. L'homínid actual és en el fons tan innocent com l'anterior i s'ho empassa tot o gairebé tot.
Farem una prova si voleu, de com un es pot inventar un personatge, crear doncs una falsa identitat i adornar-la, dotar-la d'un cert passat i fer que sembli autèntic, totalment versemblant. No és res de nou, Quim Monzó ja és va inventar fa anys un fals escriptor maleït iugoslau crec que era i uns quants ho varen donar per bo, i també un periodista britànic un pintor abstracte maleït fins el punt que es va veure obligat a pintar ell mateix uns quants quadres que varen impressionar als, entessos?.
Jo tinc un poeta inventat, totalment inexistent Karl Heinz Wolfovich, el vaig crear simplement per diferenciar els meus poemes nous dels vells, atès que com sovint em consta reconèixer els meus propis poemes així feia la diferenciació entre uns i altres. No se com va això de entrar dades a la Wikipedia (es demanen ajuts) però es tractaria d'inventar-se de més a més una falsa biografia d'aquest suposat poeta (alemany, austríac o polonès) i estic segur que passaria per autèntica, però cal crec, crear aquesta falsa biografía si no, no cola.
L'era dels llibres també va crear ficcions, i de vegades penso que la humanitat sempre s'ha buscat formes de crear realitat paral·leles. Tenim la idea que allò que diu un llibre és veritat, o bé allò que hi ha en una fotografia. Mira els treballs de Joan Fontcuberta al respecte, que van arribar a enganyar més d'un periodista. Si creiem que la lletra impresa (o en una pantalla) només explica veritats, això ens obre la possibilitat de crear jocs fascinants. No entenc perquè hauríem de renunciar a jugar, si sempre tenim una part infantil dins nostre que no vol deixar mai el joc.
ResponEliminaPerò anem al doctor Borràs i la seva família: és possible que aviat al Google en trobem inormacions.
M'he passat un mes i mig escrivint sobre Joan Perucho, i mesclant informació real amb fictícia. Ara quan busques amb el Google, no pots distingir: he inundat el google amb falsedats sobre Perucho que podrien arribar a ser preses per reals per algun estudiant distret. Fantàstic!
L'IMAGINACIO AL PODER,SI SRO¡¡¡¡¡,ES GENIAL,EL TEMIBLE ESCASO COLECTIVITZANT UNA MERCERIA¡¡¡¡PERO SI TENS UNA MIQUETA DE "CULTURETA"SAPS QUE EL SEU NOM ERA PACO,I EL DRO.TRUERA ERA CIRUGA,NO PAS NEUROLOG...INTERNET UNA GRAN "NOVELA",INFORMACIO DUBTOSA,I SEMPRE EN QUARENTENA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
Estic segur que si el Sr.Borràs tingués perfil al facebook tindria molts amics.
ResponEliminaI el Sr.Wolfovich també. Queda bé això de tenir agregat un artista europeu del Vallès.
Una salutació!
AIXÓ JA HO SÉ, deia només que cal crear la coartada a la Wikipedia per arrodonir la farsa, que és el que em falta a mi al Wolfovitz. Yot i que la realitat real també és una farsa, o sia que som al cap del carrer. Ara, com tu has dit, lo teu de Perucho, fantástic, em trec la boina
ResponEliminaJugant amb BCN,. ja saps el que deia no se qui collons "en este mundo traidor nada es verdad ni es verdad ni es mentira, todo es según el color de la Wikipedia donde se mira"
ResponEliminaNo són el Sr. Borras ni el Sr. Wolfovitz de Facebook ni witter, distreu massa, TOT I QUE EL SR. BORRAS, NO SÉ, NO SÉ, CALDRA VEURE COM ES DESENVOLUPEN ELS ESDEVENIMENTS
ResponEliminaOstres, això deu voler dir que si no surto a la Viquipèdia ... no existeixo! Argh! I jo sense saber-ho!
ResponEliminaVaig corrent a posar una demanda als meus pares per no haver-me engendrat. Ai, calla, que ells tampoc no hi surten! Sóc un producte de la imaginació d'algún escriptor juganer?
a veure si seràs una entelequia Joan. Ara, aixó es pot arreglar,. Enviam el teu currículum i et creem el personatge a la Wiki. Ja en parlaré amb en Lluís.
ResponElimina