Un dels aspectes que sorprén a molts occidentals de l'actual desgràcia del Japó, és l'actitud ordenada, aparentment tranquila i disciplinada dels ciutadans japonesos. Oh! com fan cua sense colar-se ningú als supermercats en comptes d'assaltar-los com han fet a altres llocs. Oh! Com disciplinadament acaten les ordres del Govern disfressats de treballadors (els del Govern) sense protestar. Oh! quins herois els 50 treballadors que hi ha a la Central Nuclear de Fukushima, o alguns japonesos que han decidit quedar-se a viure en la zona contaminada o a punt de contaminar. Oh! els que disciplinadament van cap el sud en tren sense alterar-se. Oh! quina meravella, cuantes criatures disciplinades hi ha al Japó, qui no voldria viure en un món feliç així. 


Jo no estic amb Japó, és el seu problema, a banda que Japó no ha estat mai amb mi i per tant estem a la recíproca, i ja n'hi ha prou d'hipocresia, demagogia barata i falsa commiseració. No puc fer res per ajudar-los i les mostres d'ajut teòric no són més que demagògic i ensucrat paper mullat que no duen enlloc, però fan fe fi, que és l'únic que importa a la majoria. 

Al Japó tenen un problema molt greu i no és la primera vegada en la seva història que es troben davant d'una situació límit. El resoldràn, i ho faràn en un curt termini de temps. Amb una població totalment disciplinada i mesella tot és possible. Quan de mal va fer Confuci. Oi Orwell?