"A la pel·lícula "la tempesta perfecta" no es salva ni el prota George Clooney, cosa prou rara a Hollywood. La pròxima tempesta serà pitjor que l'anterior. Afectarà de ple el sistema financer, a Europa i -possiblement- als Estats Units. Però a més a més plourà sobre mullat. Arribarà una nova recessió després de tot just dos anys de tímid creixement. I s'estendrà als països emergents que fins ara han viscut en una bombolla de plàcid creixement. Serà dur, molt dur. Perquè a més ens agafa cansats, amb un alt nombre de víctimes que ja pateixen en primera persona els efectes de la crisi i que ja han esgotat tots els mecanismes de protecció social pensats per a cicles dolents més breus i menys intensos. I ens enxamparà també esgotats mentalment, ja hem provat gairebé totes les teràpies i cap ha estat solució.
I el pitjor és que en aquesta tercera fase de la crisi franquejarem territoris fins ara inimaginats: la fallida d'algun Estat sobirà, l'ensorrament d'algun banc sistèmic, la caiguda de gegants globals, l'esclat d'una bombolla també a la Xina.
Entre tant desconcert hem de reservar una part de les nostres energies per aprendre les lliçons d'aquesta crisi: separar la fabricació de diners de la creació de riquesa és un error, un immens error que ens porta a un carreró sense sortida; buscar la màxima rendibilitat en els costos -especialment salarials- sense assegurar un mínim repartiment de la riquesa que mantingui el consum és un error, un immens error; obrir les fronteres dels nostres mercats a aquells que produeixen en territoris sense nivells homologables de benestar social és un error, un immens error; mantenir autoritats reguladores -com és el cas del Banc d'Espanya de Fernández Ordóñez- que opinin de tot el que no els incumbeix mentre no s'ocupen del que són responsables directes és un error, un immens error; pretendre tenir una moneda comuna sense perdre sobirania nacional és un error, un immens error. Aquest cúmul d'errors i alguns més tenen darrere seu noms i cognoms, no se n'oblidin quan el 20-N vagin a votar."

Hauria pogut retallar d'ací o d'allà perquè no es notés tant, peró no! llevat de la brevíssima introducció cinéfila, aquest comentari està plagiat fil per randa del d'Albert Sáez a El periodico,  i ho he fet en solidaritat amb Quim Monzó acusat per ves a saber qui de plagiari. Cony! si l'Albert Sáez escriu el mateix que jo faria, perqué m'haig de complicar la vida.  Ja ho deia Teilhard de Chardin plàgia que quelcom queda.


SBD - 15.10.11