En un comentari deixa't al Miquel, li comentava que la primera feina que em varen ordenar en entrar d'aprenent a can Pere Prat, al carrer de Sentmenat a Sabadell, va ser anar a omplir el cantir d'aigua que duia un camió cisterna i que l'agafava de San Feliu del Racó. Aquest camión de la marca Ebro, i de color gris com l'època, també duia garrafes i fins que varen sortir les aigues embotellades prou treballavaba. Però a aquest home li varen sortir dos competidors amb els qui no comptava, Franco y Pérez, S.A. Aquests dos tenien una cuba amb la particularitat que anàven a buscar l'aigua de nit d'amagatotis i sense passar per caixa als propietaris de la font. Propietaris que un dia se'n varen adonar o algú els va avisar i un vespre quan anàven a omplir, ja els esperava la policia que els va agafar in fraganti.
Els propietaris varen quantificar l'aigua sostreta il·legalment d'acord amb les declaracions de Franco i Pérez, que deien no podien pagar atès no tenien un duro i encara estaven pagant el camió cisterna. L'advocat dels propietaris va dir que en ser una S.A. algún capital havien de tenir i quelcom en que respondre, encara que fos poc, i aleshores Carles Franco li va contestar, S.A.? no en tenim cap ni se que és, ho varem pintar al camió perquè tots porten SA o SL i quedaba bé. 
El jutge els va condemnar, però va ser una condemna lleu que no va comportar preso, i l'home que legalment repartia l'aigua de Sant Feliu del Racó va continuar durant uns anys més fins que l'aigua envasada en plàstic indestructible el va anar arraconant i finalment va haver de plegar.


SBD - 16.10.11