El rei Felip VI tenia tres opcions i dos eren millors que aquesta. Una era callar. La segona, parlar per a tots els espanyols, també per a tots els catalans. Ha escollit la pitjor de totes: prendre partit sense matisos per la dreta espanyola, pel PP i Ciutadans, amb un discurs que anticipa una intervenció per la força a Catalunya, que tanca la porta al diàleg, que deixa fora a la gran majoria de els catalans ja una gran part d'Espanya. Ha fallat al moment històric i a tots aquells que encara confiàvem que això no acabaria en l'abisme.

La situació no pot pintar pitjor. Mai abans havia estat tan pessimista sobre el futur d'Espanya a llarg termini i per als propers dies. Som ostatges, tots nosaltres, d'un Govern i un Govern d'irresponsables, inútils i incendiaris. A una banda, uns independentistes que estan convençuts de la bondat dels seus actes, que anteposen la pàtria a tots els seus ciutadans, que porten anys preparant-se per aquest moment, que tenen un pla clar i l'estan executant. Ho tenen més a prop que mai i ho saben, i estan disposats a que paguem el preu, sigui el que sigui.

A l'altra banda, el no-res. El no-res amb sifó i una bandereta d'Espanya, aquesta Espanya que ells mateixos estan trencant. Un president del Govern que una altra vegada intenta convèncer-nos que la seva indolència és estratègia i que ens condueix al desastre. Que va provocar aquesta crisi d'Estat per mesquins càlculs electorals. Que es va passar cinc anys creient-se la seva pròpia propaganda -aquest suflé que bajaba-. Que aquest mes de tragèdia ha fet fora gasolina al foc amb la pitjor gestió possible d'aquesta crisi. Que, per tal de mantenir-se al poder, amb el seu interès particular com a únic criteri, ha podrit la credibilitat de tota les institucions que avui han de donar resposta a aquesta crisi d'Estat: la Justícia, la Fiscalia, la Policia ... Ahir Rajoy també va obstinar la Corona en aquesta timba on es juga la seva supervivència personal apostant amb Espanya.

El pitjor desenllaç sembla avui inevitable. Dins el complex món independentista aquests dies discutien dues alternatives: els que volien anar a la DUI i els que buscaven frenar el xoc de trens amb una negociació. La resposta del rei i del Govern han donat arguments en aquest debat als que defensen la ruptura definitiva. Després saltar-se la legalitat espanyola, el Parlament català seguirà la seva legalitat catalana i declarar la independència amb la il·legal llei de transitorietat com a excusa i la coartada d'un suposat referèndum en el qual més de mitja societat no va participar. El Govern respondrà amb el 155 i pot ser que també el 116: l'Estat d'excepció. Fer que es compleixi aquest mandat serà una altra cosa.

Si el moviment independentista va ser capaç de protegir desenes de milers d'urnes i milers de col·legis electorals, ¿com creuen que reaccionaran per protegir el seu Govern de ser detingut? La Policia, i potser l'Exèrcit, intentaran guanyar els carrers per la força. La violència policial d'aquest diumenge serà una broma comparada amb el que ve els pròxims dies. Si la solució que dóna Mariano Rajoy és la de la força, guanyarà la força perquè no hi ha un altre exèrcit a l'altra banda de l'Ebre. Puigdemont i la resta de líders independentistes acabaran detinguts i la societat catalana -i l'espanyola- quedaran completament trencades, tal vegada de forma irreparable.

Quan Rajoy va arribar a la Moncloa, l'independentisme sumava el 11% al Parlament. Avui són el 48%. Quan es torni a votar, majoritàriament serà indiscutible perquè aquest Govern els ha donat tota la legitimitat, tota la credibilitat, tots els arguments. Avui crec que la meva generació veurà una Catalunya independent gràcies a Mariano Rajoy Brey. Gràcies al pitjor president de la història d'Espanya. - Ignacio Escolar - eldiario.es