A mesura que un acumula anys, es va formant una imatge cada vegada més ombrívola del futur. És només per consolar-se d'estar exclòs? Sí!, en aparença; no de fet, ja que el futur sempre ha estat atroç, ja que l'home només sap posar remei seus mals agreujant-los, de manera que en cada època l'existència és més tolerable abans de trobar la solució a les dificultats del moment. 
El millor davant les grans perplexitats, es limitarte a viure com si la història estigués clausurada, i a reaccionar com un monstre devorat per la serenitat. 

Si, abans, davant d'un mort em preguntava: «¿De què li va servir néixer?», avui em pregunto el mateix davant qualsevol que estigui viu. - E.M.CIORAN