UNICEF ha denunciat reiteradament l'ocupació de nens com a soldats en les guerres i els sofriments traumàtics que reben físicament i psíquicament, així com les nombroses víctimes causades entre la població civil per les mines un cop acabades les guerres. Durant un parell de dies, les imatges d'aquests cossets arrossegant pesos, teixint catifes per al Primer Món o utilitzats com a objectes sexuals per als rics d'Occident ens commouen i indignen. Però l'endemà els mitjans ens tornen a presentar altres imatges de guerres i sofriments intolerables dels més febles a tot el món i ens fan oblidar ràpidament les anteriors.
El Baal electrònic, igual que el sanguinari déu fenici, no pot parar d'alimentar de sang i dolor per tal de mantenir terroritzada i submisa a la població. En aquesta tasca innoble i inhumana col·laboren amb desmesurat entusiasme i voracitat una caterva de "professionals" d'última hora, papanatas de l'últim mecanisme tecnològic ianqui, experts del "grimpi". Una turba tumultuosa de joves arribistes s'ha enfilat als llocs i fins a les càtedres, sobre la base de renegar del seu passat, fins i tot dels seus propis progenitors.
El seu origen petitburgès i la seva experiència insolidària poden explicar, potser, aquests comportaments, alguns dels quals són ben coneguts de l'opinió pública. Al cor sense sang d'aquests pragmàtics moderns i postmoderns no hi caben sentiments ni valors humanistes, com la solidaritat, l'amistat o l'emulació. Els seus portaveus ideològics i "acadèmics" s'escuden en la defensa de les tecnologies i la rendibilitat financera immediata davant de l'humanisme i la rendibilitat social. Com la memòria històrica destorba els seus interessos, no volen recordar que l'Alemanya nazi era la societat tecnològicament més avançada del seu temps, i també la més inhumana, una societat que de cap manera es pot presentar com a exemple de "progrés" humà.
Avui sabem que, des del punt de vista de la rendibilitat social, de la felicitat de tots, no sempre és convenient tot el que tecnològicament és possible. "Deixar de ser humà suposaria lliscar cap al no-res", afirmava en la seva Filosofia de l'existència Karl Jaspers, pensador gens sospitós de comunista o revolucionari. El pensament dominant propaga la idea que el desenvolupament tecnològic equival al progrés, entès com a velocitat, acceleració i acomodament ràpid al "nou". Conceptes com "propietat", "classe social", etc., han quedat antiquats, ens diuen. Ja no hi ha més que un món i una economia mundial. I, és clar, a una economia mundial li correspon una consciència també mundialitzada, un pensament únic. VICENTE ROMANO - LA FORMACIÓN DE LA MENTALIDAD SUMISA
El Baal electrònic, igual que el sanguinari déu fenici, no pot parar d'alimentar de sang i dolor per tal de mantenir terroritzada i submisa a la població. En aquesta tasca innoble i inhumana col·laboren amb desmesurat entusiasme i voracitat una caterva de "professionals" d'última hora, papanatas de l'últim mecanisme tecnològic ianqui, experts del "grimpi". Una turba tumultuosa de joves arribistes s'ha enfilat als llocs i fins a les càtedres, sobre la base de renegar del seu passat, fins i tot dels seus propis progenitors.
El seu origen petitburgès i la seva experiència insolidària poden explicar, potser, aquests comportaments, alguns dels quals són ben coneguts de l'opinió pública. Al cor sense sang d'aquests pragmàtics moderns i postmoderns no hi caben sentiments ni valors humanistes, com la solidaritat, l'amistat o l'emulació. Els seus portaveus ideològics i "acadèmics" s'escuden en la defensa de les tecnologies i la rendibilitat financera immediata davant de l'humanisme i la rendibilitat social. Com la memòria històrica destorba els seus interessos, no volen recordar que l'Alemanya nazi era la societat tecnològicament més avançada del seu temps, i també la més inhumana, una societat que de cap manera es pot presentar com a exemple de "progrés" humà.
Avui sabem que, des del punt de vista de la rendibilitat social, de la felicitat de tots, no sempre és convenient tot el que tecnològicament és possible. "Deixar de ser humà suposaria lliscar cap al no-res", afirmava en la seva Filosofia de l'existència Karl Jaspers, pensador gens sospitós de comunista o revolucionari. El pensament dominant propaga la idea que el desenvolupament tecnològic equival al progrés, entès com a velocitat, acceleració i acomodament ràpid al "nou". Conceptes com "propietat", "classe social", etc., han quedat antiquats, ens diuen. Ja no hi ha més que un món i una economia mundial. I, és clar, a una economia mundial li correspon una consciència també mundialitzada, un pensament únic. VICENTE ROMANO - LA FORMACIÓN DE LA MENTALIDAD SUMISA
6 Comentaris
Todos los sistemas altamente invasivos, como lo son móviles, tablets y ordenadores en general, si se usan descontroladamente por menores sin duda pueden llegar a ser perniciosos para su bienestar emocional y educación en general , está más q comprobado q la precocidad en el acceso a pornografía incide directamente en las conductas violentas q presentan muchos hoy en día, por no hablar de sus problemas de atención y dispersión ...es un art. un tanto confuso, no sé si lo he interpretado bien. Un fuerte abrazo !
ResponEliminaLA MENTALIDAD SUMISA es el título de la novela de Romano, y por ahí va la cosa. Es importante incorporar humanismo a la IA, eso o dejaremos de ser o comportarnos como humanos, para no acabar siendo un apéndice más de la IA.
Elimina¡Un Abrazo!
Jaspers era ante todo psiquiatra, por lo que se decantaba siempre por la problemática humana. Hay quien dice que era existencialista, pero no era Kierkegaard. Creo que la IA no puede ser nunca un apéndice humano, simplemente porque es una máquina, si que podrá suplantar al humano, de hecho lo hace, pero nunca tendrá remordimientos de ningún tipo, por el simple hecho de que no puede tener sentimientos, del verbo "sentir".
ResponEliminaSalut
Más bien el humano será un apéndice de la IA, al paso que vamos.
EliminaNo creo que conceptos como clase o propiedad estén demodés de hecho, pues son eso: hechos, realidades, a´ñun existen y probablemente existirán y encima a peor, salvo que el capitalismo dé otro giro. Otra cosa es que los niveles de calidad y seguridad relativas de las sociedades hoy día, con disposición a acceder a casi todos los bienes de consumo y no sé si de uso, compaginándolo en países como el nuestro con un Estado protector en muchas facetas (sanitaria y educativa o pensionista) nos hacen pensar que todos somos iguales o poco menos. Pero vivimos siempre pendientes del hilo de que la economía mundial funcione y la de nuestra área en particular. De haber quiebra nos vamos todos al carajo en nuestra capacidad de vivir "relativamente bien".
ResponEliminaPues decían hoy que el cambio climático afectaría mucho a España, hasta afectar al PIB en un 15% a la baja, aunque en realidad no tienen ni idea de que pasará dentro de veinte años.
ResponElimina