El flamant senador Núñez Feijóo es va estrenar ahir a la sessió de control al Govern. Va acudir al primer duel dialèctic amb el cap de l'Executiu amb aire greu, segur de si mateix, amb tretze anys d'experiència a l'Horri, el Parlament de Galícia. Feijóo somriu molt poc i sol vestir de fosc, cosa que li dóna un cert aire funerari. Pedro Sánchez, l'equip del qual havia estudiat l'escena, va comparèixer amb jaqueta blava cobalt, aparentment relaxat i somrient. Somrient més del compte. Un president estiuenc davant del nou fiscal del districte.

Feijóo va posar el focus a la cavalcada de la inflació, i Sánchez va voler contraatacar amb el bloqueig del Partit Popular a la renovació dels principals òrgans constitucionals. Entre la cistella de la compra i el Consell General del Poder Judicial guanya la cistella de la compra. És fàcil demanar rebaixa d'impostos quan van mal fetes. Més difícil és pagar els serveis públics quan un país es complica. El president va tenir dificultats per contraatacar en el pla econòmic. Entre somriure i somriure, va deixar entreveure inquietud. Sap el què ve. Sap que el proper hivern pot ser molt dur. 

Mentre Sánchez va comparèixer amb aire mediterrani, Feijóo ho va fer amb grisor atlàntica. El nou líder de l'oposició va cometre, però, un error garrafal: va dir que la prima de risc s'havia disparat fins als 250 punts bàsics, quan en realitat és de 113. Quan Yolanda Díaz va dir que Feijóo no estava preparat per a ser president del Govern, es referia a aixó, a que Feijóo (el tontopollas), lluny del seu habitat natural que és Galicia, és molt justet, tot aixó li va gran, massa gran i no té la fila de sortir-se'n gaire ben parat. De fet, la prima de risc la tenen tots dos a Andalusia, on hi pot haver sorpreses, començant per Vox que està amagant Macarena Olona per que no fiqui massa la pota., i en el mentrestant, el candidat Moreno Bonilla es torna a veure amb la vaca Fadie que li va portar la sort el 2018. Decididament aquestes eleccions andaluses no són del tot serioses, encara que siguin en el fons tan importants, més per España que per Andalusia.