"Un home, un savi —ens explica Jorge Luis Borges—, havia consagrat tota la seva vida a buscar, entre els innombrables signes de la Naturalesa, el nom inefable de Déu, la xifra del gran secret. De tribulació en tribulació, és detingut per la Policia d'un príncep i condemnat a ser devorat per una pantera. El fiquen en una gàbia. A l'altre costat de la reixa que van a aixecar d'ací a un moment, la fera es prepara per al festí. El nostre savi contempla a la bèstia, i heus aquí que a l'observar les taques de la seva pell, descobreix a través del ritme de les formes, el nombre, el nom que tant i en tants llocs havia buscat. Llavors sap per què va a morir, i que morirà exaltat... i que això no és morir."

L'Univers ens devora o ens lliura el seu secret, segons sapiguem o no contemplar-lo. És molt probable que les lleis més subtils i més profundes de la vida i de la destinació de tot el creat estiguin inscrites clarament en el món material que ens envolta, que Déu hagi gravat la seva escriptura en les coses, com la va gravar per al nostre savi en la pell de la pantera, i que basti amb una certa mirada... L'home despert tindria aquesta certa mirada. Admetem que només una vegada, des que va néixer la Humanitat, una d'aquestes partícules hagi xocat amb un cervell humà. Qui sap si les enormes energies despreses no van poder produir una activació i si no naixeria així el primer «home despert». Aquest home hauria pogut descobrir i aplicar tècniques per a transmetre l'estat d'alerta. Aquesta tècnica s'hauria perllongat fins la nostra època sota formes diverses, i la Gran Obra dels Alquimistes, la Iniciació, serien per ventura una mica més que llegendes. Evidentment, la nostra hipòtesi no és més que una hipòtesi. No sembla experimentalment comprovable, ja que no es pot concebre un accelerador artificial que produís tan formidables, tan fantàstiques energies. Tot el que podem dir és que el gran savi anglès sir James Jeans va escriure: «Tal vegada ha estat la radiació còsmica la qual ha fet l'home del mico.» (Aquesta cita és del seu llibre El misteriós Univers, Hermann, ed., 1929.) No fem més que completar aquestes idees amb dades modernes que sir James ignorava i que ens permeten escriure: «Per ventura són els esdeveniments còsmics excepcionals d'energies fantàstiques, els quals han fet de l'home el superhome.»
.
de "le matin des magiciens"