Parlava l'altre dia a la radio de can Basté la Consellera de Justícia Montserrat Tura. En aquest oceà d’estultícia, mesquinesa i misèria moral que és la classe política, escoltar l'assenyada i pausada veu de Montserrat Tura reconforta i fa que un no perdi del tot la fe en la per mèrits propis ha caigut la classe política. Sempre que parla ho fa carregada de sentit comú i lògica, lo qual la converteix en una "rara avis" dins d'aquest fosc món de mediocritat.
Comentava amb Basté el cas del noi que va deixar anar una potada a la menor equatoriana al metro, i deia que la diferència entre aquest cas i molts que passen malauradament cada dia residia en que aquest havia sortit a la tele, o al Youtube, vaja. I és cert, passa massa sovint, però els altres casos en no fer-se visibles, simplement no existeixen, són les servituds que s'han de pagar pel món audivisual.
Comentava també la Senyora Tura que li sorprenia l'actitud del Govern Equatorià atès a ran d'aquest cas va enviar fins i tot a una ministra a renyar-nos de lo malament que ho fèiem, i no recordo -deia irònicament - que quan és prou sovint a l’inrevés que l’infractor sigui un equatorià com per exemple - el cas del pàrking de Lleida - tot i que no el va citar, aleshores no enviïn a ningú. Com sempre, emprant un llenguatge pausat i seré, té l’habilitat de radiografiar molt bé les situacions, aspecte que és d’agrair per inusual.
No va faltar el poca-solta de torn de CIu per tergiversar les seves paraules dient en el seu bloc (s'hauria de prohibir els blocs als polítics, més que rés per higiene mental aliena) que la Consellera justificava l’actuació del brètol del metro que molt ben aconsellat pel seu advocat ara diu que se’n penedeix i que sent vergonya d'ell mateix. Em sembla es diu Llorens el diputat de CIu, m’és igual, es un no res d'aquest món de subproductes que deambulen llastimosament pel mal món de la política roïna i miserable i a sobre contaminen la blogosfera. Sort en tenim que persones con Montserrat Tura són com illes de llum dins d'aquest oceà de foscor, redimeixen aquesta lamentable classe i fan que encara que sia a desgrat un tingui una mica de confiança en la seva gestió del dia a dia i a contracor, cada vegada més a contracor, per cert, malgrat tot, anem a votar.