Aquest comentari és de l'agost de l'any 2008, i venia a voltes d'un comentari de na Júlia, i curiosament l'he volgut recuperar avui perquè el tema del tabac indirectament fa un cameo en el seu comentari d'avui sobre que el treball també mata. Abans sempre que em parlaven que el tabac matava contestava que més matava l'estupidessa i tot i ser cert, però és que abans era jove i insolent i ara ja no sóc jove, i reconec també que he girat el discurs, simplement no és cert i a més a més no tan sols no costa ni cinc a l'estat el fumador, ans al contrari aporta i molts, diners a l'erari que com tothom sap, és públic, per aixó no cal iterar. Ah Montse! no t'enfadis amb mi, jo també t'estimo.
"Parla Júlia en el seu comentari d’avui de com han donat la noticia de la malaltia d’en Paul Newmann de 83 anys, malalt terminal de càncer de pulmó, i es queixa de com recalquen que era fumador empedreït. O sigui, que és culpa seva el que li passa, clar i català, malgrat que hagi arribat a una edat en la qual molts ja firmaríem i en la qual qui no té un all té una ceba, això si hi hem pogut arribar, fumem o no. I és curiós aquest integrisme contra els fumadors, perquè el comentari de na Júlia ve donat per un altre d’en Quim Monzó ironitzant sobre la qüestió, a l’entorn d’un quadre on es mostra una dona nua, fumant. Sembla que en la seva època l’obra d’art va patir els atacs dels puritans d'aleshores i ara els dels puritans del nostre temps, però no pas per la nuesa sinó per la cigarreta que és, diuen, un mal exemple. Monzó fa broma amb el tema de la pipa de la pau dels indis, que ja no es podrà fumar, o amb la de Jacques Tati (a qui li han tret la pipa per posar-li una flor al metro de París). - Afegiria hom Humprey Bogart a la llista, o Sara Montiel i en Carrillo - .
Ara, la obsessió hipòcritament malaltissa de l’Estat vers els fumadors es gairebé paranoica. En primer lloc és el mateix Estat qui els hi ven la droga (tal com l’anomenen), en segon lloc, aquest estat ingressa cada any 3 bilions de les antigues pessetes de benefici per l’impost sobre el tabac, de tal manera que si els fumadors (que deuen ser un 35/40% de la població) deixessin tots de fumar de cop i a sobre d’agafar el cotxe enviaren a l’Estat a can pistraus, o sia a la ruïna.
El més curiós però és quan addueixen que el fumador costa diners a les arques de l’Estat. Mentida i fal·làcia on les hi hagi. Anem per pams, la gent en general té el costum de morir-se tota ella sense excepció, punt número ú, i sol fer-ho gairebé sempre de les tres ces: Cor, Càncer, Carretera, o bé de vell con en Carrillo quan ho faci que encara no.
Els fumadors doncs s’acaben morint del mateix que els que no fumen i possiblement, si el tabac és tan nociu com diuen per a la seva salut, ho fan abans, estalvi que té l’estat en despesa sanitaria per longevitat, que el personal no fumador cada dia arriba a més anys de vida convenientment drogat i atifonat de pastilles pels receptadors oficials de droga legal mèdica de l’Estat.
He vist morir abstemis de cirrosis i no fumadors de cancer de pulmó, i he vist morir alcohòlics de cirrosis i fumadors de càncer de pulm, per tant tenint en compte que el cost final de despesa pública sanitària és el mateix, però els fumadors, a sobre dels impostos que paga qualsevol ciutadà aspirant a cadàver, paga els impostos del tabac, o sia que contribueix més a les arques de l’estat que un no fumador, i la seva quitança amb la vida costa exactament el mateix, crec que s’ho haurien de fer mirar i fer pagar més impostos als qui no fumen per evitar un greuge comparatiu als fumadors."