Aquest comentari és del dia 20 d'agost de l'any passat. Un any més tard no n'he sabut res més de l'Amadeu Casellas, que dedueixo morirà a la presó, víctima de Kafka. L'ùnic que si sé és que va abandonar la vaga de fam.....vuit díes després d'aquest comentari. publicat ara farà un any. I m'he proposat recordar-lo encara que sigui un cop a l'any, perquè el seu cas és d'aquells que hom sincerament no entén com no es resolen com s'haurien de resoldre, que és amb la llibertat. Dic aixó perquè o jo no me n'he assabentat o encara és a la presó. La informació última sobre ell és a la Wikipedia, i diu així:


"El 9 de Març del 2010, Amadeu Casellas surt de la presó després que se li computessin els anys de presó preventiva com a condemna ferma.
El maig de 2010, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó l'Amadeu Casellas i aquest cop també la seva esposa. Segons la sentència, se'ls condemna per un intent frustrat d'introduïr dos sobrets d'heroïna durant un vis-a-vis l'any 2008."

Pel que dedueixo que encara continúa a la presó. Aixó és el que en se d'ell:
-
"Aquest és el text inicial que vaig escriure sobre ell fa un any: Confesso que he sentit a parlar avui per primera vegada d'Amadeu Casellas, així com de passada, de manera rutinaria, a alguna emisora han comentat aquest mati que portava més d'un mes en vaga de fam sense cap més comentari. He posat al titular "l'anarquista obidat" tot i que no seria del tot cert, a la xarxa hi ha gent que es preocupa per ell i que reclama la seva llibertat, però em referia oblidat en el sentit que el seu cas és d'aquells que hom sincerament no entén com no s'ha resolt fa ja temps i d'una manera molt diferent a la seva situacíó actual. El que he pogut saber d'ell, ho teniu a continuació. Llegiu i jutgeu... "
.
"Amadeu Casellas Ramon, actualment pres en la Unitat de l'Hospital Penitenciari de Terrassa, manté la seva vaga de fam després de 50 dies. Reclama una sortida a la seva crítica situació d'empresonament que dura ja més de 22 anys. 22 anys pagats per lluitar contra l'Estat, expropiant bancs en els anys 70 i 80, per a ajudar a finançar les lluites obreres de l'època. Després de l'engany que va sofrir en l'última vaga de fam en el mes d'abril —en la qual el director de la presó li va fer unes promeses si deixava la vaga, que després no va complir— Amadeu ha decidit que aquesta vegada serà fins a les últimes conseqüències: o li donen el tercer grau, o li rebaixen la condemna, o no pararà. A dia d'avui Amadeu ha perdut més de 23 quilos, es manté a força d'aigua i glucosa dissolta, té els nivells de sucre al voltant dels 50 mg/l, i li estan subministrant valium.
Avui hem pogut comprovar les vergonyoses condicions de l'Hospital Penitenciari de Terrassa. En primer lloc no han deixat pujar als companys que venien a visitar-lo, encara que estaven autoritzats en Quatre Camins, només ha pogut pujar la seva mare (30 minuts) i la seva advocada.(Era a 3 d'agost) Casellas tenia 14 anys en 1973 i treballava en una fàbrica de Balenyà quan va descobrir l'anarquisme. "Em sentia explotat per l'empresari, vaig conèixer a gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda subversiva pels carrers. Anava de paquet en la moto amb les octavillas i assistia a reunions clandestines". Creia en la lluita armada, en la revolució imprescindible per a canviar les coses, i encara avui, quan ha complert ja els 45 anys i està convençut que les pistoles no arreglen gens, considera que l'anarquisme, àdhuc sense ser la solució definitiva, "funcionaria millor que la democràcia que tenim" Va ser buscant aquesta igualtat com va atracar el seu primer banc, el banc mercantil de Manresa, en 1976. "Va ser gairebé el meu primer delicte. Estava molt nerviós, però va anar bé. Un policia local ens va donar l'alt, però va sortir corrent al veure les nostres armes i els passamuntanyes. Durant els següents dos anys i mig va atracar més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens agafaven. No em penedeixo de res, salvo de no haver agafat prou". Els botins rondaven els dos milions de pessetes. Una part era per al grup anarquista, una altra el ficava en la butxaca i una altra la hi feia arribar, de forma anònima, a famílies en dificultats. Alguna premsa el va anomenar Robin Hood i la policia li va posar el malnom "el Dandy" perquè anava ben vestit i als guàrdies els donava cinc mil pessetes de propina per l'esglai."
Vosaltres mateixos podeu jutjar aquest cas francament kafkià, de com l'estat es pot acarnissar amb un ciutadà.

*