Si per circumstàncies de la crisi uns veieu obligats a vendre alguna propietat. no heu de dir que és perqué necessiteu diners i per tant preteneu vendre el vostre (o part) del patrimoni. El Govern Espanyol ha trobar un bonic i elegant eufemis-me per dissimular que van justos de pistrincs. No privatitzen per fer diners i arreglar els números, no!, el que ells fan es desprendre's de patrimoni però diuen que es tracta de captació de recursos líquids, que sembla que sigui qui sap què, però és el que es disfressat eufemísticament.
Ai senyor, senyor! que bonics són els eufemismes, com uns escombriaires de Portugalete (Biscaia) que diuen que ells no són escombriaires, ni treballadors normals i corrents, ni empleats o funcionaris de l'Ajuntament, la Comunitat Autónoma d'Euskadi, o región Vascuence com diria l'ABC. No! ells s'auto anomenen "técnicos del Ilustre Colegio de Barrenderos". i fins i tot han creat el seu propi himne. I clar, ja no sembla el mateix, tot i que en el fons es diguin com es diguin ells són escombriares i el Govern s'està venent el poc patrimoni que li quedava. La resta, paraules, paraules, paraules.
Em recorda aquell tòpic de la capacitat que s’atribueix als portuguesos de magnificar-ho tot i que dels escombriaires en diuen “Os mariscales d’o carro da merda”... Quan jo feia la mili van venir uns mariners portuguesos que duien el pompós nom del seu vaixell a la gorra, que deia “O terror d’os mares”...Doncs el tal terror era una patrullera asmàtica, petita i antiquada artillada amb armes de la primera guerra mundial.
Som els reis de l'eufemisme, en totes les capes de la societat. Els de dretes ho fan per enredar-nos i els d'esquerres ... també. O sigui que val més prendre-s'ho a catxundeu i ser, si es pot, cada dia una mica més exigents amb el nostre entorn. Perquè això de dalt no hi ha qui ho arregli.
Ramón: A Palma quan jo hi feia la mili també n'hi havia de reis de los mares d'aquests, que els tenien lligats etre ells i amkb bombes per anar traient l'aigua a fi efecte que no s'ofeguessin (el casc era de fustaI). Quan a Portugal, jo sabia lo de Comandante do carro de merda pels escombriaires i xubasqueiro do pito pel condó, que de fet és molt ilustratiu.
abans Montse hi havia el 'kefe de personal', ara és el cap de recursos humans, i així podriem anar fet una llarga tirallonga d'eufemismes que no Eufemianos, que aquesta es una altra i tèrbola història.
TREBALLEM, TREBALLEM, QUE LA CIVADA GUANYAREM
-
Poques coses em sorprenen darrerament però alguns dels cartells
commemoratius sobre la festa que celebrem avui ja m'han semblat el súmmum
del disbarat. E...
Dirección única. Olvidos
-
Solo olvida quien ha vivido, por supuesto, quien únicamente se ha limitado
a dejarse llevar. Pero quien ha vivido más intensamente y con conocimiento
...
Noche surrealista en el boulevard
-
André Breton sumergido en la penumbra
En la noche de los bulevares
centellea la oscuridad surrealista,
desde París a Aix-en-Provence,
una cartograf...
Veremos...
-
I
Lo tengo comprobado: antes de que los anticiclones lleguen a Galicia, han
llegado a mi cabeza. Soy uno de esos viejos cuyos males (mi laberintitis)
s...
Viva el curro
-
*FELIÇ DIA *
*DE LA *
*PENCAMENTA*
* I DELS **PENCADORS*
*✨*
*FELIZ DIA*
*DEL*
*CURRO*
*Y DE LOS**CURRANTES*
* Imagen: Alexa desde Pixabay*
«Como un ciprés, de bruces», de Rasha Abdulhadi
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioComo un ciprés, de brucesen mis mejores
días.Y como un ciprés sueño con el rizoma de la primaverazumbando a través
de c...
Honrarse
-
Por supuesto que en cualquier momento de la vida; pero muy especialmente en
esa edad en la que detectas, —sin que necesites que nadie te lo advierta—
que ...
No pas per a vells
-
*No es país para viejos* ha estat el meu primer Cormac McCarthy i, com que
l’autor té fama de sorrut i rude, vull fer-ho sonar com gairebé una pèrdua
de ...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
Francesc PuigcarbóRecordes l'acudit:Un senyor truca Oiga, es el partifo ComunistaSi, camaradaSoy Gutierrez, dame de baja del partido que me ha tocado la primitiva.Salut.
Francesc PuigcarbóeL DE WORDPRESS es aquest:https://kreualta.wordpress.com/
Francesc PuigcarbóAquest bloc no es pas meu, l'he enllaçat, El de WORDPRESSa es una altra adreça
RicardHe trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)por qué celebramos...Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
Tot BarcelonaHay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que re…
Em recorda aquell tòpic de la capacitat que s’atribueix als portuguesos de magnificar-ho tot i que dels escombriaires en diuen “Os mariscales d’o carro da merda”...
ResponEliminaQuan jo feia la mili van venir uns mariners portuguesos que duien el pompós nom del seu vaixell a la gorra, que deia “O terror d’os mares”...Doncs el tal terror era una patrullera asmàtica, petita i antiquada artillada amb armes de la primera guerra mundial.
Captació de recursos líquids, sí, perquè no queda res de sòlid i el fum no alimenta per més que l'empaquetin i li posin un llacet.
ResponEliminaDisfressar la mona, ves.
Som els reis de l'eufemisme, en totes les capes de la societat. Els de dretes ho fan per enredar-nos i els d'esquerres ... també. O sigui que val més prendre-s'ho a catxundeu i ser, si es pot, cada dia una mica més exigents amb el nostre entorn. Perquè això de dalt no hi ha qui ho arregli.
ResponEliminaRamón: A Palma quan jo hi feia la mili també n'hi havia de reis de los mares d'aquests, que els tenien lligats etre ells i amkb bombes per anar traient l'aigua a fi efecte que no s'ofeguessin (el casc era de fustaI).
ResponEliminaQuan a Portugal, jo sabia lo de Comandante do carro de merda pels escombriaires i xubasqueiro do pito pel condó, que de fet és molt ilustratiu.
abans Montse hi havia el 'kefe de personal', ara és el cap de recursos humans, i així podriem anar fet una llarga tirallonga d'eufemismes que no Eufemianos, que aquesta es una altra i tèrbola història.
ResponEliminaves qe no sigui perquè se'ns pixen al damunt Joan.
ResponElimina