NANOBOTS REALS I DE FICCIÓ

"Amb la nanotecnología arribarem a córrer fins a 15 minuts sense respirar? Nanotecnología significa, para entendre’ns ràpid, la tecnologia de lo microscòpic. De quina mida són aquests robots que imperaràn no tan sols en el nostre món sinó també en el nostre cos? Fins a 100.000 vegades més fins que un cabell". Aquests nanobots recorreràn el nostre cos en constant vigilància de qualsevol atac de cel·lules descontrolades a les qui atacaràn i destruiràn." 
-
Aquesta noticia m’ha recordat una novel·la futurista de John Varley que vaig llegir fa ja uns quants anys “Playa de Acero” Recordo la novel·la, és molt esbojarrada i un xic reiterativa en alguns aspectes. Varley la narra en primera persona a través de Hildy Johnson, que és el malnom de Maria Cabrini, periodista de "El Pezón de las Noticias”, afectada pels maldecaps psicopàtics o psicotròpics del OC, l’Ordinador Central de la Lluna, que és un dels llocs on la humanitat s’ha vist obligada a establir-se, atès els ha expulsat de la Terra una peculiar raça d’invasors.

La novel·la juga amb els avenços de la medicina, no es per desvelar tota la trama però el personatge canvia de sexe quan li abelleix tot i que aquesta sexualitat o asexualitat s’explica d’una manera molt natural. La novel·la és potser una mica massa llarga però en conjunt molt divertida. Ara, el que m’ha dut a pensar en ella ha estat la noticia del començament del comentari d’avui. A "Playa de acero" els humans duen des que neixen al seu cos “nanobots” que són uns minúsculs robots que volten constantment per tot l’interior del cos detectant i arreglant tota classe d’alteracions o malalties que es puguin produir, de manera que en un moment determinat a un personatge li donen l'informe: vostè ha sobreviscut a tres infarts, una leucèmia i un càncer de pàncrees, etc.

Però com la realitat sol superar gairebé sempre a la ficció, recordo haver llegir no fa massa que aquests nanobots, en realitat ja s’estaven començant a emprar a nivell d’investigació mèdica, però amb cèl·lules pròpies del cos humà per detectar i neutralitzar infeccions de qualsevol tipus, o sia que les mateixes cel·lules d'un com una espècie de policía patrullen pel cos detectant les cel·lules malignes i les eliminen, molt més simple (o complex) encara. I és que les ciències avancen que és una barbaritat. En resum, si us abelleix busqueu la novel·la i llegiu-la, és distreta i prou poca-solta.