Si avui es el dia 24 del més de Gener, és el dia del Punt volat. El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l). És un punt que s'escriu a la meitat de l'alçada de la ela, en lloc de a la part baixa, més elevat que el punt habitual al final d'una frase. El punt volat de la ela geminada és substituït per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.
El so de l·l és de doble ela, malgrat que moltes paraules cultes d'origen llatí han perdut aquesta sonoritat fora dels parlars perifèrics (dialecte balear, rossellonès) a causa de la gran influència del castellà. Això comporta un bon nombre de faltes d'ortografia. En català antic servia a notar el cas en què el pronom feble va aglutinat després d’un mot que no sigui verb o un altre pronom, o per a escriure altres combinacions: "no·s" (no es), e·ls (e els), "que·ls" (que els) ; e·s (e ens), etc. ho expliquen a la vikipedia.
El més curiós del punt volat, és que és un punt inùtil, inodor i insabor que seria perfectamet prescindible. Som rars els catalans, un paisatge no està il·luminat, està iluminat, així ho diem i així hauria de ser. Mira que han suprimit diacrítics que no tocaba i aquest l'han deixat. Més que un punt volat és un punt tocat del bolet.
LA 'N' GEMINADA
Raúl Alcaraz, monologuista, cómic profesional, i catxondo, parla del català que es xerra a l'Hospitalet i de la seva iaia, la inventora de la N geminada. Ho vaig penjar a Collonades fa temps, però la veritat és que té la seva gracia, i avui que és el dia del punt volat, crec és oportú recordar-ho.
Tags:
- ACT 5
En Andalucía, en buena parte de mi familia y mucha más gente soy Cag-lo.Los más finos(como si fueran alemanes),Kar-los. Aquí me bautizan con Carles.
Escomo la abuela de Alcaraz: vien·ne.
Això que de coses com el punt volat o la 'enya' castellana se'n faci ídol patriòtic em fa riure força i em sembla mentida, el cas és no simplificar les coses. I des que se n'ha fet bandera que s'esforcen més en 'pronunciar-lo', he, he. Jo, ja ho he dit sempre, també prescindiria de les 'hacs' i dels accents que no fan falta, entenem els textos pel context i sobre això s'han fet proves molt evidents, però, vaja, el dogmatisme té els seus devots, fins i tot en el tema de l'ortografia patriòtica, quan l'ortografia és abslutament arbitrària i un recurs per fer còmoda la comprensió escrita. Per cert, tant a Catalunya com Espanya i la resta del mon les formes dialectals son absolutament diverses i si la capital d'Espanya hagues estat Sevilla, que hauria pogut ser, ara veces seria veses, segurament.
Fa falta un nou Pomeu Fabra per actualizar i simplificar la parla. L'andalús ´és una llengua. per cert més antiga que el castellà.
No te metas en "berenjenales", el castellano mas antiguo está datado en el siglo XI en las "glosas emilianenses", y en esa poca, del despoblado del Duero para abajo, tan solo se hablaba árabe o romance (paleocastellano ).
La variante andaluza del Castellano, es posterior al final de la conquista de Granada, cuando el árabe de los muladíes "contaminó" algo el Castellano.
Anava de vacile pero és cert, el castellà, com el català ve del llatí, que el varen portar els romans, i els romans varen entrar primer per Catalunya, Valencia i Andalusia abans d'arribar a la meseta. Per tant Català i Andalús son anteriors AL CASTELLÀ.
Y dale, el castellano dejó de hablarse en Andalucía uno sesenta o setenta años después de la invasión árabe de Tariq, porque los invasores impusieron el idioma, la religión y las costumbre árabes a base de cobrar impuestos a los no conversos al Islam. Los mozárabes, a pesar de seguir practicando el cristianismo bajo el califato, adoptaron las costumbres y el IDIOMA del invasor. Hasta la liturgia del las iglesias cristianas, ¡¡ se oficiaba en árabe !!. Incluso fue un problema para los mozárabes que huían y se refugiaban en el Norte, el rito católico mozárabe era diferente ya del rito visigótico que se conservaba y practicaba en los reinos cristianos del Norte, y era un elemento de desconfianza entre los "cristianos viejos" y los llegados del Sur.
Ahora, llamaríamos a aquello que impusieron los áraabes "limpieza étnica y cultural"
No entenc doncs que l'àrab no es segueixi parlant a Andalusia No en queda ni rastre llevat de moltes paraules com Guad o Al--- As-salam-u-alaikum
Muy sencillo, se expulsó a los "moriscos" que quedaban en la época de Carlos V.
Doncs estan tornant, al barri, de set barberies, 6 són de Marroquins.
Completament d'acord amb JÚLIA