Hi ha histories que penjo a Collonades que surten una mica del comú denominador de les habituals. La de Joe Woollen que vaig publicar ahir és una d'elles:


Fart d'haver de portar un munt de claus a la butxaca i usar-les per tot, Joe Woollen, un ciutadà de Perk, Austràlia, de 28 anys ha decidit implantar-se a la seva mà dreta un xip d'identificació per radiofreqüència  per acabar amb el problema. El xip no requereix bateries, pot durar molts anys i es comunica amb un receptor connectat a les portes, per exemple, a través d'un camp magnètic.
Fins ara, Woollen pot obrir la porta de casa seva, arrencar la moto i obrir les portes del seu cotxe només amb obrir la mà. L'únic problema és que encara necessita una clau per treure el tap del combustible de la seva moto. El mes de juny Woollen es va sotmetre a una intervenció quirúrgica perquè li implantessin el xip i afirma que molts dels seus amics volen seguir els seus passos. "Ha quedat una petita cicatriu i el xip s'ha mogut lleugerament des que me'l van implantar i es mou al voltant de tant en tant però no es nota", assegura Woollen. - EUROPA PRESS


I és que no em direu que no és pràctica la 'idea' i ves que el dia de demà tots no anem així, a part de la comoditat, com no perdis la mà, no perdràs mai les claus. I no descarteu que també ens instal·lin al cap el mòbil o fins i tot una màquina de retratar. I és que les ciencies avancen que és una barbaritat. Ja ho deia la Zarzuela del segle passat.