Ves per on, l'expresident Pujol a les seves vellesses i expresidencies se'ns ha tornat independentista, i si algú es pensa que desvarieja o l'ha afectat la medicació que es deu prendre, com alguns mitjans de Madrit  han insinuat, fins i tot aquest ens estrany dit lo Duran i Lleida, que en el fons es voldria cognomar Duran i Lérida ha fet el mateix, va molt errat. Té el cap clar l'expresident Pujol, més que el número dos de Convergència i secretari General que es un florero esperpèntic. 

De fet, Pujol sempre ha sabut que l''ùnica sortida possible del jou Espanyol era l'Independència, però ens ha negat el pa i la sal durant els 23 anys del seu regnat, més set de propina, i amb la cosa aquesta del peix al cove, el pactis-me, els ens hem d'explicar, ha anat marejant la perdiu amb "l'ara no toca". Vol dir que en 30 anys l'expresident Jordi Pujol i Soley ens ha fet perdre el temps. I no si val, ara a les acaballes, quan no té cap responsabilitat política ens vingui a dir que ara si toca "la independencia" Massa tard President, i vosté és massa savi per fer-se trampes al solitari; massa tard, ara si que no toca, almenys si aquesta independència l'ha d'encapçalar vosté o algún dels seus acol·lits que es passen el dia somiquejant i queixant-se de tot sense fer res, i porten ja més de 30 dies. 
Aixó del temps perdut ja ho va voler recuperar Proust, i va acabant quedant-se amb una magdalena.