Deia Joan Fuster en un dels seus aforismes, exactament el 717 el següent: "Un Sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressiò classista (18-X-1954)". Quan Joan Fuster el va escriure jo tenia només nou anys i no hi havia doncs uns sindicats democràtics, sinó el sindicat vertical franquista, tot i que de fet, poca o nul·la diferència hi ha entre uns i altres, els sindicats son un ens inùtil actualment, ja ho vaig escriure fa uns mesos, com els àrbitres assistens no serveixen per a res, i si hi ha alguna cosa o activitat que no serveix per a res, només per costar diners (240 milions d'Euros l'any en el cas dels sindicats espanyols) a l'erari que tothom sap és públic, millor doncs obviar-ho i deixar-ho còrrer.
Hi penso cada vegada que veig Càndido Méndez (etern dropo a la seva poltrona), Fernandez Totxo o Coscubiela. He dit dropo í, dropo, ho diu l'Ignasi Riera al seu últim llibre i ho subscric: per a ser sindicalista s'ha de ser dropo i jo hi afegiria que bastant barrut.
Hi penso cada vegada que veig Càndido Méndez (etern dropo a la seva poltrona), Fernandez Totxo o Coscubiela. He dit dropo í, dropo, ho diu l'Ignasi Riera al seu últim llibre i ho subscric: per a ser sindicalista s'ha de ser dropo i jo hi afegiria que bastant barrut.
Sempre he pensat que la millor manera que els sindicats tenen de defensar els interessos i drets dels treballadors, no és amparant-se en la reivindicació contínua sinó en la creació d'una classe treballadora pròspera, culta i socialment integrada.
ResponEliminaAixò només s'aconsegueix fomentant la formació i l'actualització dels treballadors per tal que es puguin reciclar quan canvien els cicles econòmics, crear entitats financeres els clients de les quals siguin els treballadors amb pocs recursos i que tinguin bones condicions perquè el benefici es repercuteix en millorar els preus dels productes financers, etc, etc.
Hauríem de tenir prou coratge per establir noves formes de representació dels treballadors i passar d'aquests senyors que s'han tornat uns funcionaris més. Però em temo que els temps no estan per iniciatives coratjoses.
ResponEliminaDes del moment en què es van 'oficialitzar' ja va començar la davallada. A més, com molt bé dius, s'eternitzen en els càrrecs molt més que no pas els polítics convencionals que sovint critiquem pel seu amor al poder i amb ells no s'hi fica gairebé ningú.
I vols dir que no ha passat que els sindicats estan configurats en una estructura creada per a fer servei a una classe treballadora de fa cent anys, i que ara no tenen ni cap ni peus perquè aquesta ja no existeix?
ResponEliminaA mi em fa riure quan diuen allò de "companys treballadors" per dirigir-se a la massa. No, no som companys. Sí, alguns treballem. No, no pas vosaltres.
ResponEliminaCuriós que m'hagi de representar davant l'estat (diuen) un paio que cobra de l'estat.
Celebro l'anticipació del mestre Fuster.
ResponEliminaEl sistema ho corromp?
Aquest sistema?
Una bonica i ben intencionada utopía, Tirant lo blanc
ResponEliminai és que el discurs, és antic Júlia, però antic d'abans de la guerra
ResponEliminaNo n'hi ha ja de classe treballadora, Montse, ara tothom és quelcom menys obrer.
ResponEliminaCompanys treballadors i companyes treballadores, Joan que encara és més ridícul.
ResponEliminaTots els sistemes corrompeixen Jordi, cal comptar amb el factor humà.
ResponElimina