EL BOCA ORELLA I LA PELL FREDA

Parlava ahir del boca orella i de com gràcies a ell novel·les com la Pell Freda o l'Ombra del vent havien assolit vendes insospitades i un gran éxit fins i tot fora del país. l'Ombra del vent va quedar finalista del Fernando Lara i diuen es va publicar per la mala consciència d'un dels membres del jurat que tenia clar que era aquesta la bona i no la guanyadora que va ser Ángeles Caso. La primera tirada en castellà va ser de 1.500 exemplars i va ser el boca orella dels llibreters que va donar difusió a la mateixa. Boca orella que va correr "de boca en boca" fins arribar on va arribar la Novel·la de vendes. Més d'un milió d'exemplars entre castellà i català.

El cas de la Pell freda és diferent, es va publicar després de reescriure-la Sanchez Piñol set vegades, gràcies a l'insistència d'Isabel Martí editora de la Campana que va apostar fort per aquesta novel·la d'un autor practicament novell, i tot i que tenia dubtes al començament (recordo haver parlat per telèfon amb ella, car la recomanava a tothom a qui podia) va ser un exit de vendes i s'ha traduït a un munt d'idiomes.

La Pell freda ha estat per a mi una novel·la extranya, fascinant, i que no em va agradar, però no me la puc treure del cap, fins i tot el próleg de Siete horas en la Habana comença i acaba amb uns parrafs de la novel·la de Sánchez Piñol. Després va publicar l'autor Pandora al Congo, que va donar lloc a aquest comentari de fa més tres anys d'anys:

"Te força mèrit publicar dues novel·les, una bastant interesant i l’altra francament decebedora i tenir èxit de públic i fins i tot de crítica, tot i que aixó també ho varen assolir altres con Dan Brown amb molta menys qualitat. Em vinc a referir a la “Pell Freda”, que és la "interesant" i a “Pandora al Congo” que és la decebedora. La primera te un gran mèrit, tot i que no aporta res de nou, i és que està molt ben escrita i aconsegueix crear una atmosfera obsessiva que et persegueix dia rere dia fins i tot després d'haver-la llegit. La segona no, és una pressa de pel, o una iteració iterativa del mateix argument que demostra la justesa de l’autor de cara al seu futur com a escriptor. De fet la Pell freda com a novel·la és estranya en tot, la persona que la va publicar, la va fer corretgir a l'autor fins a set vegades i recordo en una conversa telefónica els seus dubtes. Li vaig dir un cop llegida que em semblava una novel·la del oeste amb indis i americans al fortí, però que era torbadora tot i que no la veia com un gran éxit de vendes, però si que li donava corda per a dues o tres edicions. El resultat de la novel·la diu molt a favor de na Isabel Martí que va tenir tant bon ull, i molt poc de mi com a profeta literari. Ara, vista la decebedora Pandora al Congo, caldrà esperar a una tercera entrega d'en Sanchez Piñol per comprovar la seva capacitat com a creador de històries, el marge de la "Pell freda" li dona aquesta oportunitat.