No parlaré avui dels arbitres assistens, abans dits liniers perqué són èssers totalment inùtils amb un índex d'encert tant baix en la seva feina que els fa totalment prescindibles. Ja he exposat en alguna ocasió la meva teoria que els arbitres assistens haurien de ser guenyos per així poder veure la pilota com surt i on és el davanter que va endavant i el defensa que es fa enrere. De fet el nom original era 'lines men' linesme que li deien els d'abans, l'home que segueix la línia, però aixó ja ho va sublimar Maradona.

Tot i que n'he parlat una mica dels arbitres assistents, avui de qui vull parlar és dels árbitres de futbol:
Que pot dur a una persona assenyada, a vegades fins i tot amb estudis a fer-se àrbitre de fútbol, a erigir-se en jutge de les accions de 22 senyors que corren amunt i avall per un rectangle en calça curta donant-li potades a una bimba, mentre els assistents a l'espectacle se'n recorden sovint de la seva mare, motiu aquest que fa que tots els àrbitres de futbol s'identifiquin amb els dos cognoms a banda del nom. 

Per jutjar, s'ha de conèixer les lleis (el reglament) i a més a més aplicar-lo saviament, amb equitat. I aquí és on es comencen a perdre els arbitres. No han jugat abans a fútbol la majoria i es nota, i si se saben el reglament ho dissimulen molt bé. La seva actuació gairebé sempre és nefasta perquè són incapaços de tenir i aplicar criteris a l'hora de prendre decissions. Si al minut 1 un jugador de l'Alcorcón entre pel darrere a un del Celta al mig del camp sense tocar pilota, es vermella i punt. Doncs el sr. Trencilla de torn s'ha limitat a assenyalar falta i encara gràcies. Si un jugador de l'Alcorcon fa falta al mig del camp a un del Celta i aquest en caure producte de la falta anterior fa caure a un de l'Alcorcon, s'endú la falta i la tarjeta el del Celta. Ole tu cohone! Arbitro.


Si un jugador té una tarja groga i comet una acció mereixedora de la segona tarja que significa l'expulsió, el trencilla li hauria d'ensenyar, però ho fan en comptades ocasions, ermpassant-se un munt de tarjetes.

L'àrbitre serveix també per justificar derrotes vergonyants com la de l'Arsenal de l'Arsenio Wenger d'ahir. El Sr. Wenger es va oblidar dels dos penaltys no assenyalats a casa seva a favor del Barça, va oblidar també el gol legal anulat per un fora de joc inexistent, va ignorar també que Songà que ahir no va poder jugaqr, al minut 30 de la primera part a Anglaterra ja havia d'haver estar expulsat per acumulació de targetes. Va oblidar que a Messi ahir li varen fer un clar penalty a la primera part que fins i tot reconeixen els mitjans d'esports de Madrid. I va oblidar que Van Persie va ser justament expulsat per beneit, tenia una tarja groga i conscientment va llençar la pilota a la graderia després d'escoltar com li havien assenyalat fora de joc, i reglament en mà, el Sr. Bussaca, que devia tenir remordiments pel penalty no assenyalat a la primera part, justament el va expulsar per dues targetes grogues. I dic justament, perquè "rara avis" aquesta vegada va aplicar el reglament. Reglament que va oblidar quan en assenyalar el penalty comés sobre Pedro, no va ensenyar targeta groga a l'infractor atès ja en tenia una i no es va atrevir a expulsar a un altre jugador d'aquella cosa nomenada equip de futbol, altrament dita Arsenal. I aquest és el problema, el reglament és molt clar, només que si s'apliques fil per randa, la majoria de partits no arribarien a la mitja part,fins que el jugadors deixessin de comportarse com a criatures i en comportar-se coma a esportistes només s'haurien de treure les targetes justes i necessàries. I aixó no es fà per culpa dels àrbitres. Posaré un ejemple:


Hi ha una falta, i hi ha una barrera. L'àrbitre marca la distància i a la que es gira la barrera s'ha avançat com a mínim un metre. Cap problema, targeta groga a tots els jugadors de la barrera i al primer que protestés la decissió la segona i al carrer. Els partits acabarien com he dit suara, abans de la mitja part, però a la setmana següent, les barreres no es mourien ni un milímetre.


I podria seguir i seguir en la questio de criteris i aplicacions de reglament, però: que es pot esperar d'una persona que preten convertir-se en àrbitre? Prou es veu en el comportament de Jutges o dels idem del Tribunal Cosntitucional. I és que potser ningú hauria de gosar convertir-se en arbitre en general dels altres en res en la vida, i menys encara en el fútbol, almenys els ases, que malauradament sovintegen. Per cert que a Interconomía n'hi ha uns quants.