Tinc el costum des fa anys, d'apuntar-me cada dia les paraules amb las que em trobo pel carrer o escolto a la radio, de les quals en desconec el seu significat, o bé no en sé la seva traducció del català al castellà o a l'inreves, i per la tarda ho consulto al diccionari del Sr. Francesc de B. Moll que és con una mena de biblia per a mi, o Google amb tapes de cartró vermelles. Aixó m'ha permés conèixer i emprar paraules en desús, com suara, ballestrejar, endebades i d'altres, i fins i tot reiventar-ne con ranmatí que va recuperar en la seva vessant correcte i autoritzada en Toni Ibañez però referit a ranvespre, o bé bondonia que tampóc és correcte atès nomès s'empra el masculí bonhomia, puig en la edad mitjana d'on prové la paraula, representa que només els homes podien donar almoines o ajuda als necessitats. I en tot aquest joc de lletraferit vaig topar-me amb una paraula molt curiósa, TONTO, que en català es veu no és correcte, però es pot dir el mateix amb les següents paraules:
.
Bajà, bajanenc, beneit, beninoi, babaluet, bàmbol, bebè, beroi, blai, betzol, bòbila, capsigrany, cru, curt, dèndel, dendelet, fava, fluix, neula, panarra, pur, purango, sapastre, sem, taleca, tanoca, teb, te, tou, virolla, virollenc, xemerol, ximple, ximplet i xòrrega,
Qui m'ho havia de dir!
Per cert, un panarra no és algu a qui li agrada el pa, es un tonto, i aquest sinònim de tonto es podria agermanar amb el 'pan con pan comida de tontos' de la llengua castellana.
Per cert, un panarra no és algu a qui li agrada el pa, es un tonto, i aquest sinònim de tonto es podria agermanar amb el 'pan con pan comida de tontos' de la llengua castellana.
Si es tracta de ser completament correctes, "beneit" em sembla que equival a "tonto" en la majoria de casos.
qualsevol d'elles val Allau, tot i que beneit seria la més emprada. Aquí el que em va sorprendre és que tonto no sigui correcte. Curiós també que ·panarra· vol dir tonto també i en canvi es diu del qui li agrada molt el pa.
De tota manera i tot i que sóc partidària de la diversitat i la recuperació de mots abaltits, crec que ja seria hora que tonto fos acceptada pel termcat, coses pitjors he vist que fan.
Hi ha una dialèctica amb les coses de la nostra llengua, i de totes en general, que fan que hi hagi un català literari i acadèmic i el que es parla al carrer. Si a algú li dius que és un bajà, potser es pensa que li dones un tractament d’aristòcrata hindú, i no pas que el tractis de beneitó. Les llengües són vives i evolucionen barrejant-se entre elles, talment com les persones i molts mots es queden totalment obsolets i oblidats.
Fer un cop d'ull a la publicitat és desencoratjador. El nivell lingüístic acostuma a ser lamentable, avui, que la informació és a l'abast de tothom i que només cal una mica d'interès.
Ep! Això m'agrada. Has escrit BALLESTREJAR?
Tonto, ojalá i desde luegu Júlia, s'haurien de considerar correctes, encara que fos bàrbarismament correctes
ah! i estribillu també.
Pasa Ramón que si pretens parlar una mica bé has d'anar traduînt a barbarisme constanment. L'altre dia a un manyà li parlava de la baula d'una cadena i no m'entenia i el divertit és que jo no recorsdava con es deia en castellà,i el manyà que el que sio sabia és a que em referia em va dir: Tu vols dir l'eslabó
A la publicitat i a més d'un diari en català Joan.
Ballestrejar Jordi, seria despotricar, tot i que segons Ramón Solsona amb qui vaig intercanviar correus sobre la paraula diu no és correcte, malgrat la recull Frances de B. Moll en el seu diccionari, car sembla ser que seria d'origen Mallorquí.