Ambdós són nens, tot i que guanyen molts més diners que la majoria dels homes grans. Un d'ells es diu Lionel, l'altre Cristiano. El segón d'ells Cristiano no pot ser el nùmero 1, mai hauria de ser el futbolista nùmero 1 del món, li sobra la mateixa supèrbia que la humilitat que li falta i té Lionel, i està més pendent de les càmeres de la tele que del partit i els companys. Ambdós són nens peró mentre Lionel ha crescut com a persona Cristiano continúa visquent al país de mai més on resta atrapat de per vida, potser perquè ell no és més que un jugador de cónsola i l'altre és un prodigi de la naturalesa, i la naturalesa és la realitat real contra la virtualitat aparent de la cónsola. 


Mai serà res, tot i poder i pretendre desesperadament ser-ho, potser perquè dins seu no hi han cabut mai tots els somnis del món i s'ha perdut en els de la evanescència ególatra. L'altre no demana res, no espera res ni pretén ser res, simplement deixa que el seu talent flueixi amb tota la naturalitat del món, amb el mateix somriure de murri que Don Alfredo. Per aixó entre altres coses Lionel Messi és el número 1 del món i per molt de temps, i Cristiano Ronaldo no ho hauria de ser. I és una llàstima, perquè és molt bo.