En l'avorrit partit d'ahir entre el Barça i el Saragossa, es va donar la novetat o curiositat de que la llotja de Can Barça estaba ocupada només per senyores i la Núria Feliu. La responsable de la iniciativa Susana Monje, directiva i una de les impulsores d’aquest grup de treball, explica que el Barça ha de continuar sent un reflex i una referència per a la societat. “Volem potenciar el paper de la dona dins del Club. El Barça sempre ha estat un Club pioner, que va incorporar la dona cap al 1913. El Barça sempre ha estat un reflex de la societat, un Club actiu i capdavanter. La Junta vol fer iniciatives perquè continuï sent així i s’incorpori a la dona dins tots els àmbits del Club. La Llotja del partit del Saragossa serà la primera acció i servirà perquè hi hagi una visualització de com la dona participa dins la vida del Club”.

Quan les càmeres varen escombrar la llotja plena de dones em va donar la sensació que més d'una se sentia incómoda, com si fossin uns especimens rars ben empolainades dins una gàbia per atracció dels visitants. De fet, si jo fos dona no hi hauria pas anat. Un cop a la vida? per reivindicar que? que mai una dona podrà ser President del Barça? que al Barça les úniques dones que hi ha son les de la neteja? no fotem, que alló d'ahir va ser un mer paripè peripatètic en el que no entenc com s'hi varen prestar moltes de les dones que hi havia, Núria Feliu a banda. 


De fet, si jo fos dona, descomfiaria de qualsevol iniciativa masculina per igualar els meus drets als seus, encara que fos un cop a l'any, que és quan es celebra la cosa aquesta del dia de la dona treballadora que és el dia 8 d'aquest més. Francament, si jo fos dona, en aquestes coses engegaria directament als homes a prendre pel rulé i sense vaselina que diuen fa més mal.