«El que anomenem Història, és a dir la successió d'imperis, de batalles, de revolucions polítiques, de dates sagnants en la seva majoria, és realment la història? Us confesso que jo no ho crec, i que, després de llegir els manuals escolars, sòlc esborrar amb el pensament més d'una quarta part ...
»La Història veritable no és la del vaivé de les fronteres. És la de la civilització. I la civilització és, d'una banda, el progrés de la tècnica, i, d'una altra, el progrés de l'espiritualitat. Podem preguntar-nos si la Història política, en bona part, no és més que una història paràsita.
»La Història veritable és, des del punt de vista material, la de la tècnica, disfressada per la Història política que la oprimeix, que usurpa el seu lloc i fins i tot el seu nom.
»Però la Història veritable és, encara més, la del progrés de l'home en la seva espiritualitat. La funció de la Humanitat consisteix a ajudar a l'home espiritual a desprendre's, a realitzar-se, en ajudar a l'home, com diuen els hindús en frase admirable, a esdevenir el que és. Certament, la Història aparent, la Història visible, la Història superficial, no és més que una ossera. Si no hi hagués més que això, només hauríem de tancar el llibre i esperar l'extinció en el nirvana .. Però jo crec que el budisme ha mentit i que la Història no és això. "
M. René Grousset
La Història és la experiència de la Humanitat, analitzada pel prisma multicolor de la diversitat d'idees, opinions, i sectarismes. Treure'n un cert entrellat, més o menys científic i objectiu, és el gran repte dels historiadors honestos.
La història real seria la història de la civilització, però és difícil de rastrejar. El que ens trobem als manuals escolars, com diu Grousset, és una successió de dates, reis i batalles. Però també hi ha historiadors rigorosos que intenten esbrinar la veritable història de la Humanitat, subjacent i amagada entre el que els protagonistes de cada moment han volgut que fos aparent.
en realitat no s'hauria d'ensenyar ni explicat la història. No deixa de ser un conjunt de malformitats informatives, i segurament s'hauria d'explicar si de cas, al revés, des del final cap enrere.
Es que a més a més Brian, la història l'escriuen els guanyadors i a partir d'aqui ja és poc fiable. Vaig llegir fa anys una novel·la d'un psicòleg alemany que estusdiava la figura de Hitler deas de la primera guerra Mundial fins que arriba a ser Canceller, era molt honesta i imparcial. La història de Hitler acaba quan ARRIBA AL PODER, LA RESTA JA NO INTERESA. El que interesa en aquest cas és la co0ncatenació d'errors icomplicitas així com debilitats de varis varen permetre que un petit partit com el seu arribés a assolir el poder.
La història i la geografia política a les escoles van ser una imposició dels nacionalismes diversos del segle XIX per tal de bastir sentiments de pertinença i poder enviar els joves a l'escorxador quan calgués.
Compte, també aquí hem caigut en el mateix! Quan la reforma educativa es va discutir sobre el tema, jo era a grups de ciències socials i hi havia que preconitzava, com jo mateixa, que a primària no s'havia de fer aquest tipus d'història i geografia, en tot cas coses com ara història dels invents, coses així.
Però, ai, els defensors dels patriotismes no ho van veure bé i vam tornar al de sempre, història d'Espanya, de Catalunya, comarcalisme amb fronteres, tot això, que, a la llarga acaba fent forat, tot i que sabem que la terra no es partida com un mapa mal pintat...
Un altre tema és l'afició no acadèmica als fets i tafaneries del passat.
Sobre Hitler, el millor que he llegit és 'Observacions sobre Hitler', de Sebastian Haffner, curiosament no és historiador, sinó periodista, amb dona jueva, analitza perquè i com arriba al poder de forma aprofundida.
Entenen que la història en qualsevol supósit és una tergiversació interessada dels fets succïts, potser millor no ensenyar-la.
Aquest llibre que explicava jo, era d'un psicòleg,. però no recordo el nom (el vaig llegir fa molts anys) era molt interessant perquè en certa manera explicava la història al revés, des del moment que entra a la Cancilleria con a Fhürer, fins les neglicencies que varen fer-ho propici, yenint en compte la feblesa i poca representació del seu partit.