No se si existeix Déu, però si estic convençut que Alà o Mahoma vetllen pels ciutadans i visitants de Marràqueix, atès que donada la caòtica conducció de tota mena de vehicles per part dels seus conductors que pul·lulen constantment a dreta i esquerra, a dalt o a baix, és un autèntic miracle que gairebé - llevat de algunes excepcions - la cosa no acabi malament per alguna de les parts, bàsicament els vianants que sempre solen ser els més indefensos.
Hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte sobre el trànsit rodat per part del confiat vianant que arribi a Marràqueix sense estar al corrent de com funciona una cosa tan senzilla con travessar un carrer per qualsevol dels suposats passos de vianants, alguns dels qual fins i tot tenen les seves ratlles blanques perfectament pintades, tot i que s'ha de dir - i es diu - que és oportunament posat al corrent per part del guia només pujar a l'autocar que el portarà fins el seu Hotel.
Precisament el dia de l'arribada mentre anàvem cap el nostre allotjament ens va explicar un acudit que defineix molt bé com funciona a Marrakech aquest assumpte del trànsit:
"Un guàrdia Municipal atura a un conductor que s'acaba de passar un semàfor en vermell:
- ¿Que no ha vist el semàfor en vermell? - l'increpa - mentre la resta de trànsit rodat aprofita l'avinentesa per saltar-se'l també.
El conductor impassible li contesta:
- Hi és clar que he vist el semàfor en vermell, a qui no he vist es a vostè."

Crec que queda bastant clar de que va l'assumpte de la circulació rodada amb aquest senzill exemple.
Els vehicles més habituals que haureu de sortejar en aquesta aventura que representa travessar un carrer mitjanament transitat son diversos i els podeu trobar aquí: Com a mostra us explico el trassumpte de l'assumpte de com i amb qui al damunt circulen els velomotors:


Velomotors.-
Als velomotors (antigament denominats a casa nostra Mobilettes o Vespinos genèricament) sense casc i amb la llum apagada. hi poden anar entre una i cinc persones. Opcionalment el casc en algun cas pot anar tapant la llum del davant, perquè no es trenqui el vidre - suposo -
En el cas de quatre o molt excepcionalment cinc ocupants, solen anar un o dos dels membres mes menuts al davant sobre el dipòsit, a continuació el pare i conductor, enmig la criatura més gran i darrera la mare amb un voluminós cabàs. El pare - opcionalment - pot dur un cotxet plegat a la seva ma esquerra.

De fet, les utilitats dels velomotors son variades, els podreu veure amb uns enormes cabassos de més d'un metre de diàmetre on hi solen portar-hi el pa típic de Marrakech "Kesrá", menta a dojo, pollastres, peix, verdura o el que calgui. D'altres porten set o vuit caixes apilades on pot haver-hi des de fruita fins a carn o peix. Òbviament tot aquest tipus de transport va amb el seu assortit de mosques incorporat.

La conducció dels esmentats velomotors es molt senzilla: gas a fons, esquivar els obstacles, no frenar i menys encara cedir el pas, ah! i el dit sempre a punt per prémer la botzina. I no els digueu res tot i tenir preferència, doncs us clavaran una bona esbroncada en fiancés o àrab - aixó depèn -