El desastre del Japó o la malaltia d'Eric Abidal tenen un nexe en comú, la fragilitat de l'èsser humà davant la naturalesa, els Japonesos perquè tot i estar preparats per a terratremols no varen poder evitar els efectes del Tsunami ni l'afectació a la central nuclear de FUKUSHIMA, amb tot el comporta i que no sabem a hores d'ara com acabarà. 


Abidal, un jugador jove, en una estat d'extraordinaria forma física, alló que és sol dir, un prodigi de la naturalesa, ha hagut d'aparcar la seva carrera esportiva per un petit  tumor al fetge del que sembla se'n podrà sortir. A banda la histèria d'Estadounidencs o els alemanys sense anar més lluny per la por a contaminarse de la radiactivitat del Japó, fregant gairebé la histèria, i quin contrast amb el comportament exemplar dels ciutadans japonesos que han donat un exemple d'ordre, disciplina i civisme. Com també ho ha fet Abidal davant la seva malaltia.


És la nostra fragilitat com a espécie, que sovint oblidem creient-no's els amos del món  i només en som els seus dèbils i minúsculs ocupants. Caldria ho recordessim sovint per cura d'estulticies i vanitats.