LA PRIMAVERA DELS POETES

Centenars d'actors perseguien ahir per carrers places i jardins de París als vianants per llegir-los poemes, en l'inici de "La primavera dels poetes", que inclourà més de 12.000 actes d'ahir al proper dia 21 de març. Els improvisats poetes acorralaven a turistes i vianants en una vintena de punts concorreguts de la ciutat per recitar-los en veu alta micropoemes, en un esdeveniment inaugurat ahir al matí en una estació del metro per l'actriu francesa Juliette Binoche. 

Aquest homenatge a la poesia, que se celebra a França amb caràcter anual i compleix ara la seva tretzena edició, concentrarà en les pròximes dues setmanes "entre 12.000 i 15.000 activitats" relacionades amb l'àmbit poètic en teatres, carrers, museus i escoles del país, assenyalar els organitzadors.

Aquest any, "La primavera dels poetes" té com a tema principal els "paisatges infinits", com els turons, els rius, el desert o el mar, i coincideix amb la celebració de l'Any d'ultramar, de manera que molts dels poemes pertanyen a artistes de territoris francesos d'ultramar, com les illes Reunió o Martinica. El programa cultural, que inclou un ventall d'activitats als centres culturals francesos d'una dotzena d'altres països, va arrencar en els passadissos del metro amb una lectura dramatitzada de poemes per part d'actors francesos com Hugues Quesler, Jacques Martial, Robin Renucci o Juliette Binoche, que exerceix de padrina en aquesta ocasió.

Binoche va escollir per a la inauguració de l'acte un poema del filòsof i poeta àrab del segle XIII Ibn Arabi (natural de Múrcia), que va ser aprofitat per Siméon per dirigir "una salutació discreta a aquells que s'aixequen en el món àrab per reivindicar una paraula lliure "i recordar que" la poesia és el símbol de la llibertat ".

I un es deleix en llegir noticies com aquesta i s'adona de la distància etèria que hi ha entre França i Espanya, o Catalunya, que més dona si no donem per a més. A França estimen la poesia i els poetes així com als seus artistes perquè són un país molt més culte i sensible que el nostre. Sense anar més lluny Aznavour encara grava i actua en directe o fins que es va morir ho feia Henry Salvador, o Silvie Vartan, Jacques Dutronc i altres segueixen en actiu quan aquí hem ja enterrat artistes molt més joves. Em consta a casa nostra alguna inciativa d'aquest tipus, però a nivell individual, no institucional. Corretgiu-me si vaig errat.

Ironitzava fa temps dient que els ùnics poetes vius a casa nostra eren en Miquel, en Martí i en Pol, pel ressó que tenia Miquel en vida, però n'hi ha molts més. Possiblement tenim el número més alt de poetes per metre quadrat del món, però ningú els hi demana que vagin pels carrers, jardins i places a recitar poemes als ciutadans. Hi ha vida més enllà dels poetes?

Un poema d'hivern de regal, ara que s'acosta la primavera:

Les ombres del matí

reposen a l'herba humida

que la rosada ha congelat.

El bosc resta en silenci

mentre el sol comença a escalfar

l'herba tremolosa.

M'aturo a observar com poc a poc

es va aixecant el dia.

De la meva boca surt l'alé

de fum blanc que no contamina,

m'estremeixo de fred mentre

l'aire net m'entra als pulmons

poc acostumats a ell.

Tot resta quiet al torrent

a primera hora del matí.

Lluny, el primer ocell canta.

*