Qui li havia de dir al britànic Sheridan Simove quan va editar un llibre titulat "En què pensa cada home a part del sexe?" (What Every Man thinks About Apart From Sex), que conté 200 pàgines sense ni una sola paraula de text, arribaria a supervendes.
Tot i l'absència de paraules, el llibre es va convertir en un exit de vendes al Regne Unit, tot plegat perquè una noia li va regalar al seu xicot un ejemplar per gastar-li una broma i ell va començar a usar-lo com a quadern per prendre apunts a la Universitat. La idea va fer gracia i com el preu en una botiga en línia és de 7 euros el llibre es va popularitzar.
El més surrealista és però, la 'explicació' que dona l'autor de l'obra: Aquest llibre és el resultat d'investigacions minucioses i estudis pràctics del tema realitzades durant 39 anys. No vaig deixar res a l'atzar i em vaig dedicar totalment a la feina ". No obstant això, Simove va dir que després de molts anys de treballs analítics i durs finalment va arribar a la conclusió que els homes no pensen absolutament en res a part del sexe. Aquesta va ser una conclusió xocant i em vaig adonar que tothom va reblar, i es va quedar tan ample.
Recordo una pel·lícula d'Andy Warhol 'Sleep', on John Giorno dormía durante seis hores que era tot el que es podia veure en el film. I un rus fa anys va publicar un llibre de 100 pàgines on l'únic text era repetida una vegada rere l'altre la paraula Coca-Cola.
Ja ho deia Marc Antoni fa una temporada: que ridícul i estrany resulta aquell que es sorprén de tot el que passa a la vida.
Ja ho deia Marc Antoni fa una temporada: que ridícul i estrany resulta aquell que es sorprén de tot el que passa a la vida.
Realista i sincer.
Ho trobo una broma rància i ofensiva. I parlo per experiència!
Jordi i Allau: no deixa de ser una boutade o millor dit una bajanada, sobretot veient la cara de l'autor de l'engendre. No és nova la broma, ja havia fet quelcom similar i amb molta més intel·ligència la Codorniz: un tren entraba en un tùnnel i tot l'interior de la revista era negre i a l'ùltima pàgina sortia el tren del túnnel. Eñ que ara no recordo és el títol a que venia a compte.
El llibre, enlloc de planes blanques, hauria hagut de tenir fotos de pits, culs i cuixes (de dones o homes); ja que és el que a més a més de sexe, pensem els homes (hetero o homsexexuals). O no? Bé, a banda de la broma i de les peles que deu haver fotut el paio amb la parida aquesta (felicitats a ell!), això em recorda aquell pintor que va penjar un llenç blanc en una expo, per vendre'l com a obra pròpia. No recordo qui era, però el fet és cert. No és el primer cas de llibres, en blanc, que es venen; tampoc.
em sona el quadre en blanc Veí, i també un abstracte que es varen equivocar i el varen penjar al revés en una exposició.
Curiós, i em diras rar veí, peró el primer que miro de les dones és els ulls i despres les cames i sobretot els turmells (ja veus quina mania més rara) i després si, pit i cul
Doncs si.... ridícul i absurd.