No hi ha res que pasi perquè si, però tampoc passa per l'atzar, la fatalitat o el destí. Tot plegat són paraules que ens hem anat inventant amb el pas del temps per tractar de donar una explicació a tot alló que no enten, ens sorpren, o simplement no teniem previst. El destí és una manera de donar una explicació a coses que passen que se suposa no havien de passar, però que simplement passen. No està escrit, no hi ha cap lloc enlloc en que algú decideixi que tal dia a tal hora t'ha de passar qualsevol cosa, en positiu o en negatiu. Com a molt podriem parlar de curioses coincidencies que sempre acaben tenit el seu raonament lógic.
Gairebé sempre donem la culpa, la part negativa del que ens passa a nosaltres o als altres, al destí o a la fatalitat, però és la solució fàcil, qua n no saben que dir i simplement és que ha passat, Aquí, el que hi ha es casualitats més que causalitats tot i que en certa manera nosaltres si podem incidir en el nostre destí, de la mateixa manera que deia Picasso que la inspiració t'ha d'agafar treballant, el destí o fins i tot la fatalitat la podem administrar en favor nostre.
Sovint parlem del destí o de la premonició de situacions que tenen una explicació lògica. Si us trenqueu un braç, veureu molta més gent amb el braç enguixat que si no us l'haguessiu trencat, o si teniu la dona embarassada veieu embarassades arreu. Perquè? simplement este més conscienciats en aquest punt i us hi fixeu més. Ja deia Marc Aureli: Que ridícul i estrany resulta qualsevol que es sorprengui de tot el que passa a la vida. De fet, si realment el nostre destí estés escrit, seria millor no fer res, deixar-se anar en un laissez faire, esperar a Godot malgrat saber que mai no vindrà, abandonar-se, i així cauriem dins una estúpida indignitat, postura de la que tampoc n'estem tant allunyats.
Gairebé sempre donem la culpa, la part negativa del que ens passa a nosaltres o als altres, al destí o a la fatalitat, però és la solució fàcil, qua n no saben que dir i simplement és que ha passat, Aquí, el que hi ha es casualitats més que causalitats tot i que en certa manera nosaltres si podem incidir en el nostre destí, de la mateixa manera que deia Picasso que la inspiració t'ha d'agafar treballant, el destí o fins i tot la fatalitat la podem administrar en favor nostre.
Sovint parlem del destí o de la premonició de situacions que tenen una explicació lògica. Si us trenqueu un braç, veureu molta més gent amb el braç enguixat que si no us l'haguessiu trencat, o si teniu la dona embarassada veieu embarassades arreu. Perquè? simplement este més conscienciats en aquest punt i us hi fixeu més. Ja deia Marc Aureli: Que ridícul i estrany resulta qualsevol que es sorprengui de tot el que passa a la vida. De fet, si realment el nostre destí estés escrit, seria millor no fer res, deixar-se anar en un laissez faire, esperar a Godot malgrat saber que mai no vindrà, abandonar-se, i així cauriem dins una estúpida indignitat, postura de la que tampoc n'estem tant allunyats.
Que ridícul i estrany resulta qualsevol que es sorprengui de tot el que passa a la vida... Molt bó. Si senyor. Molt. salut
D'allò dolent en té la culpa la fatalitat o la resta de la gent, allò bo és mèrit nostre. Es palesa molt el tema en el context educatiu, familiar o escolar.
De tota manera crec que, més que no pas el destí, l'atzar i el caos hi tenen molt a veure, en un munt de fets individuals i col·lectius.
Aquest fatalisme del que parles és molt típic de la nostra cultura meridional, influïda pel pensament judeocristià i, especialment, per la seva línia mahometana. Portat al límit, pot dur a la inacció i a la passivitat absoluta. Els més pragmàtics, però ja van inventar allò de ‘ a dios rogando y con el mazo dando’
Marc Aureli era un home gran, molt gran.
i en fa més de dos mil anys d'aquesta cita de Marc Aureli, Miquel.
Cruijff n'èra un mestre Júlia, deia: he ganado, habéis perdido
Aqui es va començar a esquerdar el cristianisme, Ramón
Doncs si Clídice, i curiós que tota aquesta colla de filòsofs i pensadors de fa més de dos mil anys, continuin tan vigents, quelcom falla en la evolució de la espècie.