L'oncle Lluís era el germà bessó de l'oncle Alfonsu Miró que tenia una Pastisseria a Castellterçol que va ja per la tercera generació. i ambdós eren germans de la meva iaia Maria, la mare del meu Pare. 
A l'oncle Lluís als dotze anys el va atropellar un auto i va tenir meningitis segons explicava el meu pare, i va quedar una mica tocat de l'ala. Amb el de can Patet anaven a cantar serenates a les minyones dels estiuejants benestants de Sant Feliu de Codines. No ho sé, però, jugaba prou bé al billar i feia poesia d'una manera especial atès la cosa de la rima la forçava una miqueta:

Me amaste
te amé.
Me quisiste
te quisé.

Ara, el que em feia dubtar del seu estat mental deteriorat, va ser que cada any, per la festa major de Sant Feliu de Codines, feien una cursa de burros, i cada any, l'oncle Lluís acavaba l'ùltim. I aquest reiterat resultat negatiu té una raó molt lògica: Al guanyador li donàven una copa de xitxinabo i ni cinc cèntims, i a l'últim un sac de garrofes. .
I els burros, que mengen?
No hi tocaba tant poc com podia semblar l'oncle Lluís, la prova de les garrofes ho demostra.