Porto una munió d’anys esperant Godot malgrat saber amb certesa que mai no vindrà.
Que hi faig aquí doncs? – us preguntareu –
Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge, tot preguntant-me si hi ha vida intel·ligent més enllà dels poetes i els matemàtics.
Quan ets breu ets millor? El cas és que m'ha agradat molt cada frase. Fa poc vaig llegir un aforisme que em va agradar molt:
ResponElimina-La prova que hi ha vida intel·ligent fora de la Terra és que no ens han vingut a veure mai.
Un gran post. El millor de la setmana!
ResponEliminaQui espera, desespera; però sense espera no hi ha esperança.
Potser és això el que fem tots plegats: deixar passar la vida mentre contemplem el paisatge.
ResponEliminaNo cal esperar, potser si arribés ens enduriem un sorpresa.
ResponEliminasalut
Francesc Cornadó
Encara tindrem un ensurt i se'ns presentarà el messies.
ResponEliminaO han vingut i han fet veure que no ens veien Lluís. Em fa gràcia quan parlen de trobar vida intel·ligent fora del planeta.
ResponEliminaGabriel, l'esperança és l'ultim que es perd, diuen, però emmig hi ha la desesperança.
ResponEliminapossiblement Eulàlia, almenys els qui son capaços de veure el paisatge.
ResponEliminaNo fotis Francesc, quin ensurt! que ens fotria la paradeta enlaire.
ResponElimina