La Historia no ha conservat el seu nom, i és una llàstima. Era director del Patent Office americà, y fou ell qui l'any 1875 va enviar la seva dimissió al Secretari d'Estat per al Comerç. Perquè seguir?, es preguntava; ja no queda res per inventar. Gran visió de futur tenia l'home, de fet inaugurava aquest honest director tot i que equivocat en l'exposició dels fets atès des del 1875 fins a dia d'avui s'han inventat uns quants fòtils. Inaugurava dic, la ineficiència, perquè si bé és prou cert que des de 1875 a dia d'avui com deia abans (aixó és una iteració) s'han inventat moltes coses, n'hi ha que no funcionen, o millor dit, si que funcionen, però si s'espatllen ningú les sap arreglar, o algunes que no arriben a funcionar mai. I aquí és on volia anar a parar després d'aquest erudita entrada que es remunta a dos segles enrere.
Veureu, em vaig quedar a el Periódico (gratis si el compres cada dia) un telèfon mòbil marca Nokia 6210 clàssic. Aquest telèfon té moltes aplicacions, tantes, que fins i tot pots parlar a través d'ell amb una altre persona. Una de les aplicacions que té és el mans lliures pel cotxe, cotxe (el meu) un Ford que el navegador que porta incorporat pel mans lliures és de la marca Nokia, o sia telèfon Nokia, mans lliures del Ford, marca Nokia. Semblaria doncs que es donaven totes les coincidències perquè la fusió Nokia-Nokia fes que el mans lliures funciones com una seda. Oi? Doncs no va, no funciona, a l’únic que he arribat i de “motu proprio”, és a que vagi el mans lliures, però aleshores no puc escoltar la radio ni el DVD, i aixó si que no. 
Els de la Ford diuen que la culpa és de Nokia i els de Nokia que és dels de Ford, i entre uns i altres i algun més que hi entén, ningú ha estat capaç que la cosa funcioni com era d'esperar i desitjar. En resum, he tornat al sistema primitiu, d'aturar el cotxe a la vorera si la trucada és urgent o a deixar que soni si no ho és. D'aixó, del fet que ni uns ni altres siguin capaços de molestarse en intentar que el mans lliures funcioni; se’n diu, desídia, ineficiència o indolència professional, i n'hi ha molta abundó a dia d'avui.