Trobo agosarat comparar als acampats del 15-M amb els de la plaça de Tahrir. En principi, poc o res hi tenen a veure, i tampoc res a comparar amb el moviment del maig del 68. La situació és estranya, com taca d'oli s'està extenent i sembla que els acampats (que no revolucionaris) comencen a organitzar-se i a concretar les seves reivindicacions. Tot sembla i de fet ho és, bastant improvisat i es va reconduïnt sobre la marxa, i tot i que no es ni un happening ni una performance, no acaba de semblar un moviment del tot seriós.
Quan al maig del 68, als estudiants si varen unir el sindicats i amb ells els treballadors i aquí va començar a prendre cos i força el moviment contestatari, que es va acabar per esgotament i perqué venien les vacances. Va cambiar alguna cosa el maig del 68?, No!, hauria cambiat igual sense el moviment per la propia inércia de la societat en la seva evolució.
El moviment actual no té la força del maig del 68. Qualsevol de les reclamacions no gaire irades (per cert) venen de vell, i es podien haver reclamat fa dos, tres o cinc anys enrere. Demanen llistes obertes i més coses, com salaris dignes, hipoteques assequibles, poder tornar el pis sense haver de pagar hipoteca de per vida. . . . , res que no s'hagués hagut de reclamar abans.
Perquè doncs ara?. Per un cert mimetisme amb els moviments del nord d'Àfrica, per un ser cansament de l'actual situació, o simplement perqué sí. Però les revoltes, les auténtiques revoltes que després acaben igualment en no res, és fan a sang i fetxe, només que ara no caldria cremar convents ni tallar colls d'aristòcrates, sino sucursals bancaries i algun Ministeri.
Serviria per alguna cosa? milloraria la situació de la societat? No! però és el que se sol fer de tant en tant, una revolta per poder-la explicar quan ets un ancià als teus nets. Passen els anys i manen sempre els pocs mateixos i els pateixen sempre els molts mateixos.
Aquesta és la realitat, la resta utopies.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
No tenim dades ni perspectiva. Donem-nos temps. El que sabem segur és que estem fins als pebrots que ens prenguin el pèl. Al cap i a la fi, tothom sabia que algun dia la cosa petaria. Quan els banquers manen, saben de sobres a què s'arrisquen.
ResponEliminaMi respetado : El ni-hilismo se dió en los albores de 1905 en la Rusia de los zares. No-ser es la traducción literal del latín. En la emocional, los ni-hilistas eran ...los desesperanzados. 41% de paro entre la juventud catalana, es por lo menos, para pensar. En la Facultad de Pedagogía hice un recuento de los 63 alumnos de la clase que van desde los 19 a los 22 años... Solo trabaja de Educador Social una persona...UNA. Otras 9 lo hacen esporadicamente...No hay antisistemas en la plaza Catalunya, como no los hay en las manifestaciones del Barça (y sabe ud. que yo soy del Espanyol), pero siempre se cuelan los de mala fe. Hay amalgamas de opiniones, incluso peperos. El denominador común es el desencanto, el A8, la visa oro y la casta política que ellos mismos han creado para si.
ResponEliminaUn saludo. Salut. Gracies
De vegades, cal cridar les coses per creure-les. Fa anys que parlem de queixes i revolucions imaginàries. Però ara és real. Evidentment, queixar-se no serveix per a res, llevat de per creure-hi. I la societat no és més que això, una creència en comú. Què passa si la rebentem?
ResponEliminaNO CRIDIS AL MAL TEMPS XICOT,QUE AHIR A LA NIT, A LA PL.CATALUNYA,JA REMANAVAN LA CUA LA GENTETA DE CIUTADANS I ROSA DIEZ,ENMARDANT I ESPANYOLITZANT,I EL QUE DIMECRES ERA UN DEBAT ENTRE TROSKISTA I LLIBERTARI A NIT JA ERA DESESTABILITZADOR......EP JO I ERA.
ResponEliminaJUGANT
FA MOLS CENTENARS D'ANYS QUE ENS PRENEN EL PÈL LLUÍS, a tu més que a mi que tot s'ha de dir. I com deia el poeta:
ResponElimina"res no és mesquí
ni cap acampada és Isarda
però el cony que més carda
és el cony de la Bernarda."
Miquel, el desencando viede de viejo, no es de ahora. Esto tiene más pinbta de happening o performance que de cosa seria y organizada. Si les dejan, morirà de inanición por si sola la acampada.
ResponEliminaJoan, si la rebentem, tornem a l'origen rural, és un peix que és mossega la cua, consumir o desaparèixer.
ResponEliminaEls corbs sempre estàn a l'aguait Jugant, per si de cas, és el que tenen els carronyers com la hiena d'UPyD.
ResponElimina