Vaig parlar el més de maig de l'any passat de García Albiol i els gitanos romanesos, atès les seves manifestacions no són  noves. Ara, que és a punt de ser proclamat alcalde de Badalona, s'ha reobert la causa contra ells per declaracions xenófobes contra els gitanos romanesos. El text que ve a continuació l'he publicat tal qual el vaig publicar fa un any, no he tocar res, segueixo pensant exactament el mateix que vaig escriure: 

Diguem-ho clarament i no siguem hipócrites. Quan el Sr. Garcia Albiol diu que els gitanos romanesos delinqueixen i són un problema, no fa més que expressar una realitat que molta gent comparteix. O delinqueixen o molesten demanant amb cara de pena agenollats al terra, o als aparcaments de centres comercials, demanant diners per comprar "pañolos pañolos" per al seu nadó que sempre està sospitosament adormit i molt tapat.
Ja sé que no tots els gitanos romanesos obren d'aquesta manera, però de les que he dit podeu tenir la certessa que d'una u altra de formes opera la majoria, d'alguna cosa han de viure o malviure.
I aquí no es tracte d'anar de bonista dient que són una classe pobra i desfavorida, etc etc, que d'aquests també en tenim ara i abans a casa nostra tot i que sovint dona la sensació que ho volem ignorar o no ho volem veure. I no és un problema de ser racista (jo ho sóc) i no n'ès conscient aquell que digui que no no és, perqué tots ho som, ho volguem reconèixer o no. Tot allò que ens es desconegut crea una sensació en nosaltres una sensació de malfiança i por, i és per això que tots som racistes amb els altres, i els altres també hon són amb nosaltres. A banda que aquesta reacció esquintçant-se les vestidures de la resta de la classe política, és d'un fariseu tan o més censurable que l'actitud que li retreuen al Sr. Garcia Albiol.
Què el Sr. Garcia Albiol atía aquest foc per interessos electorals? ja ho sé, la mesquinesa és part inherent en la classe política que no repara en res a l'hora de usar demagogicament el que calgui per aconseguir el seu objectiu, o sia els vots, i possiblement hi ha situacions com aquesta en que no és considerat correcte esmentar-les. Però en aquest cas, prescindint de la oportunitat del moment o de si s'ho podia estalviar, no ha fet més que expressar el pensament i el sentiment de molta, de moltíssima gent, i la realitat que és tossuda, ho demostra.