No és Comala, però diumenge la Vilella Alta estaba plena de vots fantasmes que no varen anar a parar a les urnes, per no votar a una llista fantasma. Una llista fantasma del Pp, l'únic aspirant, va mobilitzar els veïns per l'abstenció total. És curiós, és veu que l'ùnic candidat a Alcalde José Luis Fernández González del Pp, és de Granada i ni tan sols sap on és aquest petit poblet del Priorat, i clar, en un poble amb no gaire més d'un centenar d'habitants, les mobilitzacions socials no s'organitzen via Facebook o per Twitter. Es munten xerrant al carrer o a l'hora del cafè, com s'ha fet sempre.
I aixó és el que va passar en aquest poble el diumenge passat, on tots els veïns que tenien dret de vot es varen abstenir per no entrar en el joc d'una manera de fer política que consideren insultant, les llistes fantasma. Resultat electoral: 100% d'abstenció. I no és per a menys, ah! i poca feina a comptar vots pels de la mesa que es devien avorrir com ostres.
I aixó és el que va passar en aquest poble el diumenge passat, on tots els veïns que tenien dret de vot es varen abstenir per no entrar en el joc d'una manera de fer política que consideren insultant, les llistes fantasma. Resultat electoral: 100% d'abstenció. I no és per a menys, ah! i poca feina a comptar vots pels de la mesa que es devien avorrir com ostres.
“No hem fet cap assemblea formal ni ho hem sotmès a votació, però ho hem anat comentant al poble, i un per un, hem complert la nostra paraula, no votar”, relata un dels cinc regidors en funcions de La Vilella Alta. De fet, fins a una setmana abans de les eleccions hi havia una segona llista fantasma registrada del PSc, amb una noia de Girona com a cap de llista.
A les eleccions de l'any 2007, els veïns varen triar la llista de CIu per majoria absoluta, i sabien que el projecte encapçalat per Josep Maria Rebull, l'actual alcalde, tenia data de caducitat: “vam dir que hi seríem només quatre anys, no vam enganyar ningú. Tots tenim la nostra feina que ens dóna un sou a final de mes, i és molt difícil de compaginar amb la tasca d'alcalde i regidors si volem treballar a fons pel poble”, remarquen els de CIu per argumentar per què no han repetit candidatura. És per això que, davant la situació de bloqueig institucional, insta els seus convilatans a “posar-se les piles i treballar pel poble, presentant una llista que puguem votar”.
Els veïns ja havien estat informats per un tècnic de la Generalitat de la situació de bloqueig que viuria La Vilella Alta, ja que no hi havia cap candidatura que complís els requisits per formar un equip de govern. La llista del Pp només tenia un nom i per tant faltarien cinc regidors, de manera que encara que hagués obtingut la majoria absoluta, no hauria servit de res. Els veïns, doncs, sabien que el destí dels seu ajuntament quedaria en mans d'una junta gestora que ara nomenarà el Consell Comarcal del Priorat.
Aquest cas de la Vilella Alta ens hauria de fer reflexionar, i ho dic en el sentit de com s'han organitzat per pràcticar l'abstenció tots els veïns, sense Facebook ni piules, només parlant entre ells, perquè als pobles tothom es coneix i es poden fer aquestes i altres coses. En una gran ciutat aquest fet seria impossible que es produïs, ningú coneix a ningú. El nihilisme rural és molt diferent de l'urbà pel que es veu, i l'hedonisme tan arrelat a les urbs encara no l'han descobert, estàn enfeinats amb altres ismes més senzills i quotidians.
Per altra banda, em pregunto quants d'aquests poblets petits, molts d'ells abandonats o semi-abandonats no es podrien repoblar amb colons (aturats) a qui la Generalitat els hi podria facilitar la vivenda a un mòdic o nul lloguer i amb petits ajuts inicials, tornant als orígens, visquessin del que dona la terra i el bestiar, o de la seva capacitat d'innovació sobre el territori. Hi ha ja gent que està acollint-se de manera individual a aquest estil de vida amb éxit incert, d'acord!, puix entenc ha de ser difícil l'adaptació per a un urbanita viciat per les falses comoditatsa la dura vida del camp. Dura vida, que de fet ha estat llarga comparada amb les suposades avantatjes de viure a ciutat i treballar en el fons, lluny de l'entorn natural en el que de sempre s'ha criat l'home, potser és per aixó que els urbanites necessiten tant tornar encara que sigui de pixa pins, a la terra on vivien els seus avantpassats, per trepitjar-la, olorar-la i fruïr-la.
Per altra banda, em pregunto quants d'aquests poblets petits, molts d'ells abandonats o semi-abandonats no es podrien repoblar amb colons (aturats) a qui la Generalitat els hi podria facilitar la vivenda a un mòdic o nul lloguer i amb petits ajuts inicials, tornant als orígens, visquessin del que dona la terra i el bestiar, o de la seva capacitat d'innovació sobre el territori. Hi ha ja gent que està acollint-se de manera individual a aquest estil de vida amb éxit incert, d'acord!, puix entenc ha de ser difícil l'adaptació per a un urbanita viciat per les falses comoditatsa la dura vida del camp. Dura vida, que de fet ha estat llarga comparada amb les suposades avantatjes de viure a ciutat i treballar en el fons, lluny de l'entorn natural en el que de sempre s'ha criat l'home, potser és per aixó que els urbanites necessiten tant tornar encara que sigui de pixa pins, a la terra on vivien els seus avantpassats, per trepitjar-la, olorar-la i fruïr-la.
Conozco el pueblo. de paso a Scala Dei. Conozco la fonda y las gentes... y me parece que lo mejor es autogestión...salut
ResponEliminaAquests són els tripijocs de la partitocràcia i de la superabundància de municipis, la majoria de quatre gats i tots amb uns atribucions i obligacions, gairebé impossibles d’assumir. Tenim més municipis a Catalunya que molts estats grans, i això no és viable.
ResponEliminaLa retornada a la vida rural és una mica quimèrica: hi ha una tendència mundial a concentrar la població dintre de grans nuclis urbans i això em sembla que no és bo.
Salut.
Aúnque alguien tiene que gestionar Miquel.
ResponEliminaTincs uns coneguts de la meva dona, que s'ho van vendre tot i sen varen anar a viure al Pallars o per allí dalt, la idea era viure del que podien cultivar i del bestiar. Tenien unes cabres que es veu no eren les adequades que sel's hi tornàven morades del fred i els formatges que ella feina per vendre no hi havia manera que sortitssin com déu mana. Finalment varen tornar a l'urbs.
ResponEliminaS'ha d'estar preparat per viure al camp, i és una vida dura, però que ha estat la vida de molta gent durant generacions fins l'arribada de la industrialització.