¡Pobre pueblo, el que se cree superior a sus políticos! - Gregorio Luri.
Quedi clar que no crec en res, menys encara en la classe política que detesto profundament, però tampoc crec amb els falsament indignats, que han organitzat un happening cumbaià que no duu enlloc ni solucionarà res, i que només servirà perquè el dia de demà els hi faci l'estúpida il·lusió d'explicar-ho als seus nets. No estàn indignats, simplement unes quantes piulades, com a bens els han conduit fins les places de la vila, on hi romandràn uns quants dies, piulant reivindicacions variades entre la saviesa i la collonada, vorejant el tòpic a l'ùs, fins anar-se'n de la mateixa manera del no res on han aparegut. La política i la seva gestió s'ha de deixar com la la feina de les bagasses en mans dels professionals, encara que no ens agradi.
Una revolta que no decapiti ni cremi res no és revolta ni es res i ni aixó garantitza gran cosa com s'ha anat veient al llarg de la història, al cap i a la fi els resultats i les consequències posteriors del maig del 68 varen ser les mateixos a França que a Espanya i aquí hi havia una dictadura. La resta doncs, amb indignació o sense, no deixa de ser un inùtil i folcloric foc d'encenalls per més ben intencionat que sigui.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Aquest cop no estic gens d'acord amb tu. Sento dir que veig aquesta protesta (no revolta) com el principi d'alguna coa, i veuràs cpm aquest moviment en genera d'altres. En tot cas i passi el que passi, és un primer intent de trencar un "statu quo" pervertit que cal reformar. Ingenus? Bé, els primers que van parlar d'eliminar l'oligarquia del tzar de Rússia també semblaven ingenus. Igual com ara, els qui no creien que a Tuníssia a Egipte puguessin fer fora el dictadoret. És clar que els canvis són lents i difícils, però per algun lloc es comença. No creure-hi significa acceptar com a ovelles que ens segueixin dictant el pas els banquers i la seva colla de privilegiats.
ResponEliminaHe estado un rato en la concentración de "indignados" de mi ciudad, he escuchado a la gente hablar en los grupos de debate y he advertido que junto a individuos con tablas asamblearias había otros más naif pero con madera de políticos; al menos es de esperar que de estos caladeros salga gente nueva, no viciada en las "jóvenes generaciones" de alevines de los consabidos partidos de toda la vida; solo eso ya sería un mérito.
ResponEliminaa Rússia segueixen igual que als temps del Tsar Lluís, no se veure-hi el canvi. O possiblement están encara pitjor.
ResponEliminaPepe, estos nuevos políticos seran absorvidos y corrompidos por el sistema, esto viene ya de viejo.
ResponEliminaAi, Puigcarbó, Puigcarbó...ets un gat vell i n'has vist tantes de coses que entenc que l'experiència et diu que les coses poc o molt no canvien massa.
ResponEliminaAquesta vegada no puc estar del tot d'acord amb tu.
Comparteixo en part l'opinió d'en Lluís Bosch i d'en Pepe.
No és una revolta. Ho han volgut comparar amb l'esclat àrab i em sembla pixar molt fòra de test. Com diu en Lluís és una protesta.
Les protestes i les paraules i les manifestacions molts cops no arriben a bon port és cert. Tard o d'hora s'acabaran les acampades i el ressò mediàtic. Crec que ha sigut un èxit el fet que ha cridat l'atenció d'arreu del món i que diaris estrangers s'han atrevit a analitzar el que està passant a Espanya.
De tot el que està passant aquests dies no sabem que en quedarà. Estic segur que alguna cosa en quedarà...
No sé si en naixerà una plataforma, si en naixerà un partit polític que s'aprofitarà de les reivindicacions...no ho sé...
Això dels indignats certament és molt heterogeni (aturats, hipetocats, precaris, becaris, pensionistes i un llarg etc) Realment és difícil fer un retrat de l'indignat i no només hi ha joves com molts en volen fer creure.
Evidentment com a jove comparteixo moltes de les reivindicacions però crec que després de l'eufòria amb molts tocs de happenning i hippisme haurà de venir quelcom més. Diuen que hi ha la voluntat de recollir firmes i iniciar propostes com a ILP (iniciatives de lleis) o propostes de llei.
El problema de tot plegat si arriba a bon port és si aquestes propostes de llei quan arribin al congrés no siguin boicotejades pel propis polítics.
Crec que de tot plegat en quedarà alguna cosa...
Alguna cosa es mou. I si més no no em negaràs que ha donat una mica de vidilla a l'avorrida i nefasta campanya electoral d'alguns partits.
El més interesant ha sigut veure la reacció hipòcrita de molts partits i veure com els ha deixat fora de lloc ha sigut si més no interesant.
Que seria de la política i de les campanyes electorals si no passessin coses? Seria igual de mediocre que ara, però tot plegat li dona un punt d'interés.
Ja sé que ets un gat vell Puigcarbó i potser ja no et sorprèn gran cosa...però si més no pot ser interesant seguir amb atenció com continua tot plegat.
Que seria del món si ho hi haguessin canvis?
No hi ha tants canvis al món, però estic amb tu gabriel que cal seguir aquest moviment a veure enque acaba, o com segueix, tot i que no n'espero massa, i si entren en el joc, el sistema els corromprà.
ResponElimina