{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

AQUESTS TRASEÜNTS IDIOTITZATS


"Esos transeúntes idiotizados... -¿Pero cómo hemos podido caer tan bajo? ¿y cómo imaginar un espectáculo así en la Antigüedad, en Atenas por ejemplo? Basta un minuto de lucidez aguda en medio de esos condenados para que todas las ilusiones se derrumben. EM CIORÀN"


Comentàvem fa uns mesos amb una companya blocaire aspectes quotidians de quan érem mainada que ara podrien ser causa en alguns casos de pèrdua de la pàtria potestat dels pares amb els seus fills, bàsicament perquè les autoritats benpensants i super protectores actuals són en principi i bastant, idiotes de mena i amb una gran encomi que s'hi posen, que tot s'ha de dir.
Obsessionats en la sobreprotecció de la mainada que han encomanat a molts pares idiotitzats també, estan pujant entre tots una mainada idiota i sobre protegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, desmicrobiotitzat, que ja es veu rima amb idiotitzat.

Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari de fa uns mesos dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat. Lo cual no deixa de ser una incongruència.

Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que ja començo a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, al cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).

Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, i per agafar gana, o Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú, aplicar tintura de iode al coll per les angines, o llet amb conyac quan estaves constipat. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé. A tot això, al DDT i a Franco, i a sobre no som tan idiotes con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear en general, i generació rere generació, unes subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en la majoria dels casos - en general - ni tan sols saben perquè.

Publica un comentari a l'entrada

7 Comentaris

  1. T'en recordes del pa amb vi i sucre? De Serveis Socials cap amunt.

    ResponElimina
  2. Poner al de Ciorán le traerá problemas, sr. PUIGCARBÓ...ya sabe ud. que ahora todo lo que no sea de "aperturismo", "socialyismo", "libertadesyismos", "amiguiysmos", "gayes-ismos"...está muy mal vistos. Ni Celines, ni Cirlotes, ni Cioranes...esto de momento. Salut

    ResponElimina
  3. Un dia t'explicaré coses realment sorprenents que es veuen a primària. La sobreprotecció obsessiva és molt majoritària, i de vegades arriba a extrems de perplexitat. Un nen té una baralla al pati amb un company i l'endemà la família amenaça l'escola amb una denúncia perquè es tolera o es fomenta el "bulling". Tal qual.
    Respecte de Cioran... crec que té raó en Miquel. A veure si algú et començarà a dir de tot per citar-lo (seria un cas de bulling cibernètic?).

    ResponElimina
  4. el meu germà, es feria pa amb vi i sucre, si posava al damunt cola-cao en pols i al damunt pernil. Aixó no ho supera ni Ferràn Adrià.

    ResponElimina
  5. Miquel, sinceramente, Cioran és el único flósofo que me interesa.

    ResponElimina
  6. se de que parles Lluís, conec mestres i me n'han explicat de l'alçada d'un campanar. Per cert, que en la meva infantesa, no era el mestre, sinó el senyor mestre.

    ResponElimina
  7. Quan jo era petit a la sortida del cole cada dia hi havia una baralla. Ens estomacàvem, i una hora després tant amics. I ens insultàvem, i ens posàvem malnoms (el gordo, el feo, el muerto, el chino, el negro) i no passava res.

    Però clar, com que ara ho penjen al yutuve els titafluixes diuen que això no es pot permetre. I els idiotes els hi compren la paranoia.


    Tot plegat, ben penòs.

    ResponElimina