La decisió presa pels indignats a Madrid i a Barcelona d'abandonar la Puerta del Sol i la plaça de Catalunya sembla la més assenyada, atès l'acampada estava derivant cap a viaranys molt allunyats de l'objectiu inicial que pretenien els seus inciadors. S'hi havien afegit indigents, rodamons i altri als qui ja anava bé la moguda, pero que no ajudaven a l'acampada per si mateixa que es trobava en un cul de sac. 
No ens n'anem, ens expandim, per estar més a la vora vostre deien a Madrid. Potser millor així, és pot seguir lluitant per les idées des de la proximitat, des del dia a dia poble a poble, sense càmeres ni mediatització de les imatges. De fet aixó ja ho fa la CUP i altres partits minoritaris, i no els hi va pas malament, però ha entrat dins l'engranatge polític que ho corromp tot, i aquest és el problema i el parany en el que no volen precisament caure els indignats.