"Que culpa tiene el tomate", o també coneguda com "La hierba de los caminos", és una cançó encunyada durant la guerra civil espanyola. Aquesta cançó té un alt contingut de protesta social, davant les desigualtats socials d'aquell temps a Espanya, però que perfectament es utilitzar en qualsevol context. Une de les estrofes diu així:

Que culpa tiene el tomate
que està tranquilo en su mata
y viene un hijo de puta
que lo arranca,
lo mete en una caja
y lo manda pa Caracas.

En vaig fer una variació a Banderas de Mayo adaptada als temps actuals:

Que culpa tiene el tomate
que està tranquilo en su mata,
cuando viene un desgraciao
que lo arranca,
lo mete en una caja
y lo manda a Mercabarna.

Ai els tomàquets! que si no suquen, que si no tenen gust de res, que si els Raf són bons però són molt cars. Els tomàquets són recurrents i s'en parla sovint, com d'altres productes agrícoles. Però en canvi, el cogombre (el pepino de tota la vida) és modest i no tenia massa ressó a can Google, fins que la Senyora alemanya d'Hamburg, aquella de nom rar, que es veu que es cuita de la cosa aquesta de la sanitat, va dir que eren els culpables de la mort de 17 alemanys i a més a més que aquests cogombres eren espanyols. Santiago y cierra España. Només per les imatges de la Consellera d'Agricultura d'Andalusía deglutint un cogombre sencer amb aquella fruïcio, val la pena aquesta crisi, si no fos pels danys materials que ha comportat.

Tot i que després el Govern Alemany ha rectificat retirant l'acusació al pobre cogombre que no es podia defensar, sense aclarir exactament que havia causat la mort dels ciutadans alemanys, el mal que han fet als agricultors espanyols és irreparable i no es pot quantificar amb diners, tot i que la Cap de Personal d'Espanya, la Senyora Angela Merkel ha dit que estudiarà una compensació pel mal causat. Algunes versions diuen que la contaminació podria ser deguda al contacte amb el terra per haver caigut i trencat caixes de farina integral a Hamburg i despres haver refet les caixes sense haver pres les oportunes mesures d'higiene. Molt em temo que les causes reals no s'acabaràn d'aclarir mai del tot.

Si hem sobreviscut al DDT, al pa amb vi i sucre, a la Quina San Clemente, al Movimiento Nacional i a Guruceta, ja es veu que el cogombre és innocent, i en nom del gaspatxo i d'ell mateix, se li hauria de demanar disculpes i retre-li un homenatge. Ja que hi ha tants dies mundials de, proposo que el dia 15 de Maig de cada anys, sigui declarat per la Unesco: EL DIA DEL COGOMBRE INDIGNAT.
Un fruït tan húmil, una senzilla cucubitàcia de la que ni tan sols molts en saben dir el nom és mereix més respecte. i confesso, em vanto i així ho manifesto, que aquesta setmana n'he menjat, via amanida i gaspatxo, tot i que a la amanida no m'agrada tant, entenc que transmet el seu sabor a la resta d'aquesta, però ho fet sobretot per solidaritat i respecte al cogombre. I de la mateixa manera que des del primer moment no em va preocupar gens la falsa alarma que es va despertat vers aquesta cucurbitàcia, el que si em té un xic preocupat és aixó de la soca mutant que ha matat a aquests 17 alemanys i que no saben d'on ve ni perquè muta d'una manera desconeguda fins ara. Aixó si que em preocupa. De fet, el cogombre només ha estat la víctima d'aquesta necessitat imperiosa del polític de torn de donar explicacions de seguida quan succeeix algún fet greu, sense base ni coneixement de les causes, segurament perquè seria important o almenys aconsellable que un Ministre d'Agricultura fos pagès. Precipitadament, en no ser sovint de l'ofici, necessiten informar per tranquilitzar? a la població i l'ùnic que fan és crear histèria generalitzada com s'ha vist, i que ha fet que baixi a tot Europa el consum de fruites i verdures o que Russia hagi tancat les importacions Europèes fins que s'aclareixin del tot les causes d'aquestes morts. Hi ha gent que piula massa i massa aviat.