En aquesta societat amorfa i consuetudinària en que vivim es poden donar fenomens estranys i paral·lels. Fenòmens gairebé paranormals que la societat sembla acceptar amb total naturalitat. Dissante al matí a SBD (Anoarra) just als costat dels Indignats que hi ha acampats rere l'Ajuntament, hi havia una altra acampada, la de la gent de l'Spinning que per a mi es una de les sublimacions de la idiotesa estúltica contemporània. I les dues convivien cadascuna amb la seva incongruència. No vaig voler fer fotos als de l'spinning, - aquesta l'he tret del Google -, ni aixó és mereixen. Els indignats si, aquest dret el tenen i cal seguir amb atenció el moviment tot i que semblin anar a la deriva.
.jpg)
Has trobat una bona metàfora.
ResponEliminaComparteixo amb tu que l'spinning al mig del carrer i en massa és una pràctica una mica idiota i estranya. Si volíen fer esport en massa és tan fàcil com reunir-se uns quants i anar amb una mountain bike i disfrutar de la muntanya o del paisatge. N'hi ha molts que ho fan i és la mar de saludable.
ResponEliminaTens raó són fenomens una mica estranys...
Ho vaig veure no fa gaire a BCN amb ocasió de la marató (ni tant sols sabia que la cosa tenia un nom propi): mentre uns corrien amunt i avall, aquests no paraven de pedalejar, al mig de la Diagonal, sense moure's de lloc. Home, hi ha d'haver gent per tot.
ResponEliminaSpinning ???...jajajaja....idiobicing ¡¡¡¡demasié ¡¡¡
ResponEliminaLa comparació és ben boneta. O indignats o indiotes.
ResponEliminaHi ha tota una onada d'accions al carrer de caràcter comercial i publicitari, des de fa temps. Flasmobs i xorrades per l'estil. La gent ho troba divertit. Jo no diria que es contradigui res: la massa es comporta d'una manera estranya que pot resultar estúpida, però tots ens hi hem trobat en algun moment. Res no impedeix que el mateix individu pugui participar d'una acció d'aquestes i després indignar-se. Resulta paradoxal, però no més que d'altres coses, com per exemple ser nacionalista i votar CiU, considerar-se d'esquerres i votar ERC, etc. Jo mateix tinc moltes conductes i simpaties pels moviments anti-sistema i alhora compro Coca-cola.
ResponEliminaJo diria que es tracta de ser el menys incoherent possible, però sabent que la contradicció és tan humana com les fantasies sexuals, per dir una cosa.
Montse, és que era realment xocant el contrats dels dos conceptes l'ùn al costat de l'altre
ResponEliminaDeu ser que no som prou moderns Gabriel.
ResponEliminaBrian, ja ho sé! el que em va cridar l'atenció va ser la coincidencia de dos moviments totalment oposats.
ResponEliminaModernitat Miquel, modernitat
ResponEliminahi ha un terme mig, Evocacions, desencisats. . . .
ResponEliminaJo també bec Coca cola Lluís,però només per esmorzar
ResponEliminaCoca-cola per esmorzar...!!, Ay ecs...
ResponEliminaSalvador, sçóc de porró a la taula per dinar i per sopar i no benc Coca cola en cap ocasió, llevat per esmorzar, a mi també em semblava estrany, però no sé em refresca, i entra molt bé, es como si et netegés per dins, ah! i al bidó de la bici també em duc si m'emporto l'esmorzar. Vaig llegir una veghada que a Joan Barril li pasava el mateix, només bevia Coca Cola per esmorzar i prou.
ResponElimina