Reconec no estar gaire encertat a l'hora d'escollir les novel·les que m'enduc de vacances. Ja vaig errar en escollir 'El Codi da Vinci' al seu dia, o 'Pandora al Congo' un altre estiu, o 'en el nom del Porc'. Enguany he tornat a errar, 'el fiasco' escollit ha estat "El verano de los juguetes muertos' de Toni Hill que no sé qui és ni m'han quedat ganes de saber-ho. 'El verano de los juguetes muertos' molt aunciada per la radio, m'ha semblat una novelo·la molt flujeta, amb uns protagonistes i secundaris típicament tópics, bastant mal escrita, o escrita vulgarment i amb dos finals que freguen el patetisme, a qual pitjor. No m'estendré més, potser m'hauria d'haver instal·lat en la postura que vaig decidir adoptar fa temps en literatura del no m'agrada i prou.
Ahir però, la tornada desde Lanzarote es va demorar cinc hores pel mal temps a Barcelona (no estem preparats per a res en aquest païs) car el vol de les 18:50 (19:50) va sortir de Lanzarote a les 11:05 (12:05) o sia que a les quatre de la matinada arribàvem a casa, amb 131.82€ menys a la butxaca que em varen clavar del parking de l'aeroport. Ja pel viatge de tornada m'havia comprat una petita joia que vaig trobar per casualitat en un supermercat Dino a Pocillos (Geria) i en assabentar-me del retard de l'avió només arribar a l'aeroport dues hores abans (5.00) (6.00) en vaig comprar una altra que vaig començar a devorar i va fer curtissim el viatge: em vinc a referir a 1Q84 de Murakami que és la que estic llegint i com es un valor segur poc comentaré d'aquesta novel·la, Murakami, com Bolaño no admet termes mitjans, o agrada o no agrada, i a mi m'agrada.
Pero la petira troballa, la joia de 222 pàgines que vaig comprar al Supermercat Dino, és diu: FIRMIN de Sam Savage: Firmin es una rata que a base de devorar paper apren a llegir i més tard a tocar jazz en un piano de joguina, i Firmin, és moltes més coses, destil·la humor, enyorança en un món contemplat des d'un forat en el que tot gira al voltant de la literatura i el cinema, un món que s'acaba devorat per la modernitat. Com diu Eduardo Mendoza: Firmin no és un ratolí humà, sinó un ser humà dins el cos d'una rata. Sincerament si no l'heu llegida us la recomano, és del més lúcid i intel·ligent que he llegit en molt de temps.
.png "English"){kind=small}
18 Comentaris
Odio Murakami, grrrrrr!!! Pel que fa al de la rata, pinta bé.
ResponEliminarecomenació apuntada ¡
ResponEliminaPaso de literatura, a mí me está pasando al revés que a la rata esa, que por no devorar papel se me está olvidando leer todo lo que no sea una pantalla. A mi vuelta de uno de los viajes de este verano también me encontré una deuda de más de 100 leuros por 5 días de parking en el aeropuerto de Málaga; hay que aprender a usar esos otros parkings que rodean los aeropuertos en los que dejas el coche, a 3 leuros por día, te llevan en un transfer a tu terminal, y al regresar les das una llamada para que vayan a recogerte y te lleven hasta tu coche. Los 100 leuros se quedan en 15; les puedes dejar propina.
ResponEliminaAdmeto que no deixa de ser un prejudici, però jo, quan sento espots publicitaris del tipus "La novela que todo el mundo leerá este verano" ("El verano de los juguetes muertos"), fujo com dels mals esperits.
ResponEliminaEn canvi, és difícil no deixar-se atrapar per "Firmin". És altament recomanable per a casos així, com les estones mortes d'un viatge.
Sóc del qui li encanta tot el que fa Murakami, ara estic acaban precisament 1Q84 i m´enganxa des del principi. Per cert, discrepe amb Firmín (la ressennyaré pròximament), no em va agradar massa o no tant com m´esperava segons les crítiques que havia llegit. Potser no el vaig llegir en el moment adequat.
ResponEliminaJa he dit que Murakami agrada o no agrada, JÚLIA, ara el ratolí Firmin és una delicia.
ResponEliminaM'ho agrairàs Miquel.
ResponEliminaAi Pepe! No me hables del parking del aeropuerto que aún me duele el alma Pepe, pero mira, de un décimo que compré en Puerto del Carmen me han tocado 120 euros, o sea que casi compenso...
ResponEliminajo també descomfio Brian, però en principi sembla la novel·la ideal per llegir a la platja o a la piscina, peró no...
ResponEliminaa vegades estonetes, les excessives perspectives maten una novel·la, jo vaig agafar Firmin per pur atzar, no n'esperava res i potser per aixó (a banda de la seva qualitat() wem va agrasdar. Qu8an a Murajkami 1Q84 enganxa des de la primera pàgina, molt en la seva línia.
ResponEliminaPodria completar el teu text d'avui: com que em va agradar en Firmin, fa pocs dies he comprat la següent novel·la del mateix autor: "El crit del peressós". I vet aquí: ja l'he abandonada abans de la pàgina 30.
ResponEliminaa vegades hi ha autors d'una sola novel·la, fixa't amb Zafón o Sánchez Piñol sense anar més lluny.
ResponEliminaDel Sánchex Piñol es pot parlar, del Ruiz Zafón no li conec res digne de menció.
ResponEliminaa mi l'ombra del vent em va agradar, i va ser un a novel·la gens promocionada que a base de boca orella va començar a tenir ressó.
ResponEliminaQuan a Sánchez Piñol, la Pell freda té algun que, tot i que no deixa de ser un a novel·la d'indis i americans al 'fuerte' i sense resoldre el final. Pandora al ongo emj va semblar una presa de pel per iteració del tema.
La publicitat i la literatura mai no han lligat gaire, així que ni cas dels anuncis. El Murakami m'encisa, i la rata aquesta no la conec, però així com fujo dels anuncis, segueixo els consells d'aquells qui conec (i crec compartir més o menys) el criteri. En cartera, doncs.
ResponEliminaCelebro que t'hagis reconciliat amb la bona literatura! Del ratolinet aquest me n'havien parlat prou bé!
ResponEliminabusc a la rata Joan, t'agradarà. No em refio massa de la publicitat, però aquesta senblava podia estar bé com a novel·la lleugera i distreta, que a vegades aquest tipus de lectura també abelleix.
ResponEliminaNo m'hi he barallatr mai Gabriel, només que per vacances un sempre es distén una mica.
ResponElimina