Reconec no estar gaire encertat a l'hora d'escollir les novel·les que m'enduc de vacances. Ja vaig errar en escollir 'El Codi da Vinci' al seu dia, o 'Pandora al Congo' un altre estiu, o 'en el nom del Porc'. Enguany he tornat a errar, 'el fiasco' escollit ha estat "El verano de los juguetes muertos' de Toni Hill que no sé qui és ni m'han quedat ganes de saber-ho. 'El verano de los juguetes muertos' molt aunciada per la radio, m'ha semblat una novelo·la molt flujeta, amb uns protagonistes i secundaris típicament tópics, bastant mal escrita, o escrita vulgarment i amb dos finals que freguen el patetisme, a qual pitjor. No m'estendré més, potser m'hauria d'haver instal·lat en la postura que vaig decidir adoptar fa temps en literatura del no m'agrada i prou.

Ahir però, la tornada desde Lanzarote es va demorar cinc hores pel mal temps a Barcelona (no estem preparats per a res en aquest païs) car el vol de les 18:50 (19:50) va sortir de Lanzarote a les 11:05 (12:05) o sia que a les quatre de la matinada arribàvem a casa, amb 131.82€ menys a la butxaca que em varen clavar del parking de l'aeroport. Ja pel viatge de tornada m'havia comprat una petita joia que vaig trobar per casualitat en un supermercat Dino a Pocillos (Geria) i en assabentar-me del retard de l'avió només arribar a l'aeroport dues hores abans (5.00) (6.00) en vaig comprar una altra que vaig començar a devorar i va fer curtissim el viatge: em vinc a referir a 1Q84 de Murakami que és la que estic llegint i com es un valor segur poc comentaré d'aquesta novel·la, Murakami, com Bolaño no admet termes mitjans, o agrada o no agrada, i a mi m'agrada.

Pero la petira troballa, la joia de 222 pàgines que vaig comprar al Supermercat Dino, és diu: FIRMIN de Sam Savage: Firmin es una rata que a base de devorar paper apren a llegir i més tard a tocar jazz en un piano de joguina, i Firmin, és moltes més coses, destil·la humor, enyorança en un món contemplat des d'un forat en el que tot gira al voltant de la literatura i el cinema, un món que s'acaba devorat per la modernitat. Com diu Eduardo Mendoza: Firmin no és un ratolí humà, sinó un ser humà dins el cos d'una rata. Sincerament si no l'heu llegida us la recomano, és del més lúcid i intel·ligent que he llegit en molt de temps.