No som a casa gens consumistes, comprem les coses quan fan falta i ni tan sols celebrem els sants, ni sant Valentí, ni el dia del pare, de la mare o de “el Corte Inglés” que és el beneficiari de tots aquests dies. Nosaltres celebrem, Sant Jordi (llibre i rosa)  l’aniversari i punt, ah!i el Nadal. Però, sempre hi ha un però: un dia vaig fer la compra consumista més inútil que mai se m’hauria ocorregut arribaria a fer mai. 

Vaig comprar un misto per 30 euros.

M’explicaré i a la foto ho veureu. Anàvem pel passeig de Blanes amb la família quan a la meva filla petita li va fer gràcia el misto de la foto, els venia un noi argentí, hom es va entestar en comprar-li el misto a la nena, malgrat aquesta deia que no, que valia masses diners. Me’l vaig quedar i encara el tinc tot i que degut a un accident està trencada la càpsula de vidre. Ah! el noi Argenti els dies següents quan a ranvespre anàvem a donar un tomb pel passeig de mar de Blanes em feia unes reverencies que ni en Piqué quan era ministre d’exteriors amb Bush. 
I és que és ben cert que mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré, i aquest misto no el compraré.


comentari dedicat a Lluís Bosch a ran del d'ahir, i recuperat d'aqui.
.