Havia enviat el President de la Generalitat Jordi Pujol i Vidal Quadras a la Doctora Recases a recollir mostres de semen per trobar algún català amb capacitat reproductora, i finalment aquesta el va trobar a Santa Maria de l'Escorpí. Aquest és el moment en que la Doctora Recasens li ho comunica al President:

"La doctora comença la seva explicació...
- Veurà, quan ja havíem recorregut tot el territori de cap a peus, ens vàrem adonar que ens havíem deixat Os de Civis. Sap on és?
- Sí, a Lleida, tocant a Andorra. Hi vaig inaugurar un verti-port no fa pas gaire, és que..., bé, en Duran i Roca hi te una torreta, i, ja sap com son aquests d'unió, si no hi tens algun detallet de tant en tant, se't queixen que els tens marginats.

La Doctora somriu. Aquests tota la vida estarien igual.
- Exacte - li diu - Doncs bé, vàrem anar-hi, però el resultats van ésser com a tot arreu, negatius. Aleshores, sortint d'allí, amb el meu equip, decidirem d'anar fins Andorra per tal de parlar amb el cap del Govern, l'Agostinho Andrades da Silva i Campdessús, a fi de comprovar-ne l'estat de la població autòctona. Però com pràcticament ja no en queden, no és aquest el seu problema, i la veritat és que no estan massa preocupats per l'assumpte. Els portuguesos se'ls hi reprodueixen com conills i ja han donat el tema per perdut.
- Resumint, decidirem tornar cap a casa, quan el Doctor Clapés es va adonar que s'havia deixat la maleta a Os de Civis. En tornar cap allí, a mig camí se'ns va avariar el transportador.
En aturar-nos i mentre el Doctor intentava arreglar-lo, al fons hi vàrem veure un campanar al bell mig d'una petita vall, envoltat per una dotzena de cases.Suposo que de no haver tingut l'avaria no l'hauríem vist, però l'atzar va jugar a favor nostre.
No constava que allí hi hagués cap vila, per petita que fos. Fins i tot ho vàrem comprovar directament connectant amb el Departament d'Inauguracions de Carreteres i Verti-Ports, que ens va donar un informe negatiu.
- Per tant, decidirem investigar-ho, ja que érem allí i mentre esperàvem que ens arreglessin el transportador, tampoc teníem rés més a fer.
Vàrem baixar muntanya avall fins arribar al petit nucli, allí hi havia tant sols un home. Vivia al poble des que va néixer i, pràcticament, mai havia sortit del seu entorn.
La dificultat d'accés al nucli havia propiciat el seu l'aïllament i, els deu o dotze veïns que anys enrere habitaven la vila, o estaven morts o bé se n'havien anat a viure a ciutat, per tant, ell romania allí sol, des que és varen morir el seu pare i el seu oncle.
La Doctora fa una pausa per agafar aire.
El President la apressa.
- Continuï, si us plau, que em té intrigat.
- Ara continuo.
- Bé, li vàrem intentar fer entendre el que volíem d'ell, però la veritat és que no ho va comprendre massa, així que no vaig tenir mes remei, pel bé del País, de practicar-li una masturbació, a fi i efecte d'extreure'n el semen per analitzar-lo. L'home no sabia de que anava tot això, però sembla que li va agradar, i ara, escolti'm bé, Ptresident. No està contaminat, la seva capacitat reproductiva es del 100%
- Sí!, cridà el President. N'està segura, miri que això és molt important.
- Ja ho sé, President, però li puc ben assegurar que no ho està, entre d'altres coses, perquè a Santa Maria de L'Escorpí, des de fa noranta anys, està prohibit menjar pa amb tomàquet o qualsevol altre plat que tingui a veure amb aquest producte de l'horta.
La cara del President expressa sorpresa, qui podia prohibir alguna cosa al País, a part d'ell?
- Prohibit! - li diu - Per què?
- Veurà, pels voltants de l'any 1970, més o menys, l'avi d'aquest home, un dia del més de juny estava segant el blat. I com és solia fer en aquella època, la seva neta li anava a portar el dinar al tros i, de menjar, és clar, allò tan clàssic, escudella i carn d'olla, a més de pa amb tomàquet, amb un xic de secallona.
Sembla ser que dins del pa amb tomàquet si havia introduït un escorpí, que en adonar-se'n que estava a punt d'ésser cruspit, reaccionà picant l'esmentat avi.
Malgrat la picada, de manera miraculosa va sobreviure, i l'home, en considerar que el fet era un miracle de la patrona del poblet, la Mare de Déu que encara no tenia mot i a partir d'aquell moment passa a nomenar-se per decissió popular Mare de Déu de L'Escorpí i el poblet Santa Maria de l'Escorpí. L'avi, en senyal d'agraïment va ordenar als quatre veïns que quedaven encara a la vila, que, a partir d'aquell moment, mai més ningú del poble mengés pa amb tomàquet, ni rés que s'hi assemblés.

El President, que fins ara ha estat escoltant atentament el relat dels fets, la interrompeix.
- I van seguir les instruccions?
- Fil per randa, President.
Sospira alleujat.
- Verge Santa, aleshores estem salvats. Miri Doctora agafi aquest home i emporti-se'l cap aquí, és el que necessitem, i urgent, que la gent la tenim molt sollevada.
- Ja m'ho imagino Senyor President, però pensi que ell no està acostumat a tractar amb la gent, no ha sortit mai d'allí, i el xoc, sobretot des del punt de vista psicològic, podria ser molt fort.
No creu que .......
El President la interrompeix enèrgic.
- Escolti, ara no es el moment.
No estem per subtilitats, vostè el porta, que jo ja em cuitaré de la resta.
La Doctora renega per dins, però amb veu totalment impersonal contesta:
- El que vostè mani President, però...
- Ni però ni rés - l'interrompeix aquest de manera enèrgica.
- Demà a les deu els vull a tots dos a l'Hospital General.
- Bon Dia!
I tot seguit penja el video-telèfon."


fragment de El gegant del Pi