Vaig deixar de votar a Conveniència i Unió, precisament pel pacte del Majestic, digui el que digui el President Pujol, a priori i a posteriori, ni ell mateix va ser capaç de calibrar l'error que va cometre en aquell moment pactant amb José Maria Aznar López. No vaig ser l'ùnic, forem bastants quer abandonarem el partit de l'exPresident, la majoria dels quals ens varem passar a ERC, que va ser flor d'un dia. Un no pot votar a un partit que és Can Garlanda, i on  hi ha el tant per cent de cainites més elevat del planeta. És una estúpida pèrdua de temps que no penso repetir. 

Aquest Govern dels millors que va prometre Artur Más, que no s'entèn començant per ell mateix, que no deixa de ser un escribent sense visera i manegul, a l'antiga usança (com ell), un Artur Más que fora de l'àmbit polític només ha treballat a Mollet i amb una personatge molt fosc, un tal Prenafeta. i que algun problema té son pare amb Liechenstein segons em va explicar en Lluís, tot i que no m'he molestat en comprovar-ho (jo, com Murdock), i el marrón per en Lluís, que jo ni afirmo ni nego, pero emmerdo per si de cas, que és el que ha de fer un bon periodista, almenys actualment.
Tenim una vicepredisenta com diria en Pepe de cágati lorito, el Boi boi, boi, que es per donar-li de menjar a part, un cínic a Interior. L'Oriolet que es veu que ha heretat la cosa de la intel·ligencia i habilitat de sa mare (aixó si que és una dona!) i no de son pare. El fill de de donde vengo o de donde soy que mai s'assabenta de res, o aquesta impressió dona. En Mas Collel (l'orador) que tinc dubtes raonables que hi entengui d'economía. El traidor que s'apunta a on sigui per seguir maltractant la cultura, un dels esports favorits de l'expresident Pujol  per cert. Ah! i la consellera d'educaensenyament, que porta bojos a tots amb els canvis constants de normes, usos i comportaments, i tot aixó fet amb il·lusió, aixó si.

I a banda la resta d'actors de l'esperpent Valle Inclanesc, Alícia en el país de les virgueries argumenta el seu suport al Govern per responsabilitat de país, fins i tot encara que pugui tenir un desgast per al seu partit. El PSOeC que per no fer, ni fa la travessa del desert perquè no el troba en no tenir un Moisés que el guíi. ICV, EUIA,. ACBDEFGHIJK que ja no és més que un subproducte residual inoperant e inùtil, i uns quants grupuscles més que deambulem amb més pena que gloria pel Parlament.

Senyor! Senyor! perquè ens has abandonat.

Mentrestant, Camacho assegura que ha estat ella qui no ha volgut que hi hagués una fotografia entre el Pp i Conveniència i Unió per escenificar el pacte. La líder dels populars assegura que aquests no són els pressupostos de la seva formació sinó que són uns números de país..... Paraules, paraules, paraules i rere d'elles una buidor isolada, que fa mal. Quin desastre ser governats per aquesta patuleia d'aprenents de no res, demagogs de l'estulticia.

I mira que és fàcil, deixar de dependre dels veïns. només cal posar-s'hi. Si fins i tot l'avi i Juuuuuussto Molinero han vist la llum (com jo que era també un esceptic) potser perquè l'espoli ens costa 60 milions d'euros diaris (si no vaig errat) i en comptes d'ntentar escapolir-se de l'escomesa i anar per feina, no de cara al Concert econòmic (el va prometre l'Arturu amb la boca petita i ja no n'ha parlat més), sinó cap on s'ha d'anar, més que res perquè no tenim una altra sortida sinó volem ser engolits per la gran, voraç i rancia Ibéria. 

I amb tot aixó i més, va l'Arturu i pacta amb el Pp amb tot el que ha fet contra Catalunya de vell, no dels últims temps  i el que continuarà fent.

És que és es colmo!

(*) i lo del tontolcul? us preguntareu.... aquí