L’11 de juliol del 1995, els txétniks serbis varen entrar a la ciutat de Srebrenica, varen separar als homes de les dones i els nens i davant la passivitat de les forces militars de l'OTAN que se suposava eren allí per a protegir als bosnians varen executar entre set i deu mil persones, de les quals se n’han recuperat en foses comunes unes tres mil. I aixó per vergonya de tota Europa va succeir a dues hores d’avió de Barcelona o Paris, nomes fa quinze anys no tres-cents.
Tot aixó passava aquí al costat i els dirigents europeus malgrat constatar-ho, es rentaven les mans i van ser incapaços de entrar en acció, de prendre mesures contundents contra la barbàrie genocida del règim de Milosevic. Fou aquesta passivitat de tot el món occidental que va donar ales als txétniks per massacrar el poble bosnià. Un cop acabat el conflicte se'ns va dir que no es permetria que mai més es produissin uns fets com aquests a Europa, paraules que ja s'havien dit després de la segona guerra Mundial amb el regim nazi de Hitler.
Siria, no és un país Europeu atès pertany a la lliga àrab, però a relativa distàbncia de Barcelona i més propera als paisos de la lliga àrab, i ni àrabs ni europeus fan res per evitar la massacre que està prepetrant Baixar al-Assad sobre tot a la ciutada d'Hama. Els carros de combat de l'Exèrcit sirià han irromput aquest dimecres al centre de la ciutat després d'un fort bombardeig, en el quart dia d'ofensiva militar per fer callar les massives protestes contra el règim de Baixar al-Assad. Aquesta nova operació es produeix després que ahir, dimarts, morissin a Hama quatre persones i cinc morissin a diferents localitats de Síria, segons les últimes dades facilitades per Rahman, que ha indicat que es desconeix si l'atac d'aquest dimecres ha causat noves víctimes.
Ja a l'any 1982, Hama va patir una matança perpetrada pel règim de Hàfiz al-Assad, pare de l'actual president, per aixafar un aixecament islamista que va causar entre 10.000 i 40.000 morts. Des de fa quatre dies, coincidint amb la vigília de l'inici del mes sagrat del ramadà, les autoritats sirianes han augmentat les seves operacions militars i han causat més d'un centenar de morts a diferents parts de Síria, com les províncies d'Idleb i Rif Damasc.
En aquest cas, com a Bosnia, el silenci i inoperància d'Europa i la lliga arab és covardment total, sense que ni uns ni altres moguin un dit ni donin un sol pas per evitar la massacre del tirà sobre part del seu poble. Un tirà que ho sap i continúa amb la seva tasca d'extermini amb total impunitat. Com a Bosnia, Siria és a poques hores de vol d'arreu. Com la crisi de la que parlava ahir, la crisi de Siria no és sistémica, és ética i moral, talment com la nostra.
Siria no se toca, No interesa. Siria es la torre que tienen los americanos allí. Lo pagaremos caro, de momento, ellos, los sirios, ya lo están pagando. Salut
ResponEliminaI el pitjor és que de molts indrets ni se sap, com va passar durant anys i panys amb Sudan. Bé, la nostra guerra també preocupava molt poc als europeus rics que flirtejaven amb Hitler, i la nostra dictadura els va preocupar molt poc, quan acabada la guerra mundial no hi havia cap raó lògica per mantenir-la, així és el món. Només pots esperar que tinguis sort i no et toqui la rifa del desastre en vida.
ResponEliminaEl paper que fem en l'escenari del món fa molta vergonya. No són només els governs europeus, sinó nosaltres mateixos: mirem però no mirem, ens quedem resant que no ens toqui a nosaltres. Uns dies abans de la guerra a Bòsnia, tothom creia que vivia en un país tranquil i els turistes passejaven pel carrer.
ResponEliminai als jueus ja els hi va bé també. Fa temps no es parla d'ells.
ResponEliminaés el que s'en diu les guerres oblidades Júlia, com a Tetxenia que no se'n parla o se'n parla molt poc, i de Sudan en parlen ara perquè algún interes encobert hi deu haver sobre aquesta sobre infornmació de la gana allí, o potser perquè som a l'estiu. A la que arribi setembre desapareixarà Sudan dels informatius i diaris, ja ho veuràs, TOT I QUE SEGUIRAN MORINT-SE IGUALMENT DE FAM.
ResponEliminaD'acord Lluís, pero és que no és el nostre PROBLEMA, NO PODEM FER-HI RES. Són els Estats que ho han se solucionar.
ResponEliminaAixò que no hi podem fer res... els estats els posem nosaltres. Els votem, quan hauríem de botar-los.
ResponEliminaPerò els votem, Joan, i votem inùtils idiotes plens d'ira i furia
ResponElimina