Aquesta crisi no és sistémica com se'ns està dient, és política, de ineficiencia ética i política, potser perquè la diferencia rau en que els Estats democràtics están condicionats a unes democracies que depenen en la seva captació de fons dels mercats, cosa que no passa amb els països que viuen sota dictadures o pseudo democràcies que sembla agraden més als mercats, alló que es deia de que val més tenir interessos que ideals. El Japó no té aquest problema, el seu deute majoritariament és en mans dels fons d'inversió dels propis japonesos i tot i així porten almenys quinze anys intentant sortir-se'n de la crisi, encara que aquesta és una altra mena de crisi que poc té a veure amb la nostra.

Els que deuen estar preocupats deuen ser els xinessos, que són  els qui tant han invertit en el deute dels EUA, però AQUESTS PODEN DEVALUAR en ser una dictadura i competir deslleialment amb la resta de països "democràtics". La crisi no és sistémica,. és ética i política. I aixó és el que passa sobretot a Espanya en tenir aspirants a aprenents de polítics com José Luís Rodriguez Zapatero, mentider compulsiu i aplicat ignorant en l'art de Governar. I és que no es pot deixar una cosa tan seria com dirigir les regnes d'un país en mans d'un ineficient inútil, i el problema és que el teóric nou President del Govern, Mariano Rajoy, ell i els qui l'assessoren, van del mateix pal, o sia que aquí a partir del 20-N si San Rubalcaba no ho arregla (aquest si és polític), anirém de Guatemala a Guatepeor. Que els déus ens agafin confessats per si de cas. Ah! la prima de risc passa dels 407 punts. Egpaña va bién! que diria l'altre, bién jodida. Mentrestant, Barack Obama (yes we can) s'ha adonat que els qui paguen impostos són els assalariats, els qui tenen nómina i no els rics. Aquest noi s'hi ha fixa't!