Aquesta crisi no és sistémica com se'ns està dient, és política, de ineficiencia ética i política, potser perquè la diferencia rau en que els Estats democràtics están condicionats a unes democracies que depenen en la seva captació de fons dels mercats, cosa que no passa amb els països que viuen sota dictadures o pseudo democràcies que sembla agraden més als mercats, alló que es deia de que val més tenir interessos que ideals. El Japó no té aquest problema, el seu deute majoritariament és en mans dels fons d'inversió dels propis japonesos i tot i així porten almenys quinze anys intentant sortir-se'n de la crisi, encara que aquesta és una altra mena de crisi que poc té a veure amb la nostra.
Els que deuen estar preocupats deuen ser els xinessos, que són els qui tant han invertit en el deute dels EUA, però AQUESTS PODEN DEVALUAR en ser una dictadura i competir deslleialment amb la resta de països "democràtics". La crisi no és sistémica,. és ética i política. I aixó és el que passa sobretot a Espanya en tenir aspirants a aprenents de polítics com José Luís Rodriguez Zapatero, mentider compulsiu i aplicat ignorant en l'art de Governar. I és que no es pot deixar una cosa tan seria com dirigir les regnes d'un país en mans d'un ineficient inútil, i el problema és que el teóric nou President del Govern, Mariano Rajoy, ell i els qui l'assessoren, van del mateix pal, o sia que aquí a partir del 20-N si San Rubalcaba no ho arregla (aquest si és polític), anirém de Guatemala a Guatepeor. Que els déus ens agafin confessats per si de cas. Ah! la prima de risc passa dels 407 punts. Egpaña va bién! que diria l'altre, bién jodida. Mentrestant, Barack Obama (yes we can) s'ha adonat que els qui paguen impostos són els assalariats, els qui tenen nómina i no els rics. Aquest noi s'hi ha fixa't!
Els que deuen estar preocupats deuen ser els xinessos, que són els qui tant han invertit en el deute dels EUA, però AQUESTS PODEN DEVALUAR en ser una dictadura i competir deslleialment amb la resta de països "democràtics". La crisi no és sistémica,. és ética i política. I aixó és el que passa sobretot a Espanya en tenir aspirants a aprenents de polítics com José Luís Rodriguez Zapatero, mentider compulsiu i aplicat ignorant en l'art de Governar. I és que no es pot deixar una cosa tan seria com dirigir les regnes d'un país en mans d'un ineficient inútil, i el problema és que el teóric nou President del Govern, Mariano Rajoy, ell i els qui l'assessoren, van del mateix pal, o sia que aquí a partir del 20-N si San Rubalcaba no ho arregla (aquest si és polític), anirém de Guatemala a Guatepeor. Que els déus ens agafin confessats per si de cas. Ah! la prima de risc passa dels 407 punts. Egpaña va bién! que diria l'altre, bién jodida. Mentrestant, Barack Obama (yes we can) s'ha adonat que els qui paguen impostos són els assalariats, els qui tenen nómina i no els rics. Aquest noi s'hi ha fixa't!
Això de "els mercats" em posa negre. Jo, apart de la Boqueria i de Santa Caterina no en conec cap.
ResponEliminaUna pregunta, Francesc, ya que pareces informado: en los tiempos del caudillo invicto, como andaba nuestra prima de riesgo?
ResponEliminaBien en el sentido que era una dictadura y mal en el sentido que teniamos restricciones y pagábamos aranceles. Aunque desconozco si en aquella época existian ya las AGENCIAS DE CALIFICACIÓN Y LOS PAISES EMITIAN tanta deuda externa como ahora.
ResponEliminaqueria decir NO EMITIAN TANTA DEUDA, Temu.
ResponEliminaY encima los Estados pagan a estas agencias de calificación que quisiera recordar que hasta el último momento eran favorables a que se invirtiera en Lehmah Brothers. Hay pscuros intereses es este asu top y unos pocos que sacrificando economias de oaíses débiles estan ganando mucha pasta. ¿Te suena el nombre de Soros? Este si que está informado...